SOMIA TRUITES

László Almásy, l’espia que sortia viu d’accidents d’avió

László Almásy, un hongarès que va espiar per als nazis, va explorar el Sàhara des del cel i va inspirar el personatge central d’‘El paciente inglés’

Fotografia d’estudi de  László Almásy vestit d’aviador,  a la seva Hongria natal. / ARA Zoom

En László no era un jove normal. Quan tenia 14 anys va construir un model d’avió amb materials que va trobar per casa. Potser penseu que molts ho poden fer, però en László va anar més enllà: va portar l’aparell dalt d’un mur i va intentar volar. El resultat van ser unes costelles trencades. Així era la vida d’en László Almásy en un castell propietat de la seva família, uns aristòcrates hongaresos amb molts títols i diners. Després d’uns anys en un internat d’Anglaterra, en László va allistar-se a l’exèrcit amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, i va lluitar contra serbis i russos. Va ser així, d’uniforme, quan va poder pujar per fi a avions, entrant en combat al cel italià, on va patir un accident. Va sobreviure, de nou amb costelles trencades. Acabada la guerra, va tornar a Anglaterra per seguir estudiant.

Membre d’una família de dretes, en tornar a Hongria, ara convertida en una república, va passar a ser l’ajudant personal d’un bisbe, János Mikes, que reclamava el retorn de la monarquia. Mikes va ser el responsable d’un incident el 1921, quan va fer entrar a Hongria l’aspirant al tron, Carles IV. I quan aquest va ser expulsat, Lászlo li va fer de xòfer. Carles IV, enmig d’aquell enrenou, va pensar que en László era un altre membre de la família Almásy, i es va dirigir a ell com a “comte Almásy”. En László era Almásy, cert, però no era comte. Però va aprofitar aquella confusió per enganyar la gent fent veure que era comte. Després d’aquest enrenou, va marxar a Àustria, on va guanyar curses de cotxes. Li agradava la velocitat i volia veure món. Així, va demanar a un amic, Antal Eszterházy -membre d’una històrica família hongaresa d’on han sortit prínceps, traïdors, futbolistes i un Nobel de literatura-, fer un viatge per Egipte i el Sudan. Començava la seva etapa africana.

A vegades, un viatge et canvia. I en László ja no va poder deixar mai de sentir-se mig africà. Durant els anys 20 va travessar el continent, va protagonitzar una expedició del Caire a Ciutat del Cap en cotxe, i va patir un accident aeri camí d’Egipte, quan feia escala a Síria, que va provocar que es publiqués la notícia de la seva mort. Però estava viu. A prova d’accidents. Als anys 30 ja vivia al Caire, envoltat de britànics que es creien la mentida que era comte. Amb ells va compartir el somni de trobar un oasi llegendari perdut al Sàhara, Zarzura. La idea era sobrevolar el desert, cosa que li va permetre volar per zones per on pocs europeus havien passat. Va descobrir ruïnes, coves amb pintures rupestres i beduïns, però no va trobar mai Zarzura.

Les seves expedicions, sempre acompanyat de britànics, al desert el van fer famós, però alguna cosa no rutllava. Les autoritats sospitaven que era un espia italià, ja que la Itàlia de Mussolini era a Libía i volia manar al nord de l’Àfrica. Els italians, però, creien que espiava per als britànics. Fos com fos, a finals dels anys 30 li van negar els papers de residència a Egipte, i va tornar a Hongria, on el va enxampar l’inici de la Segona Guerra Mundial. Almásy va tornar a l’Àfrica poc després, convertit en espia dels nazis. Coneixedor de la zona, va organitzar amb èxit missions que van ajudar les tropes de Rommel a derrotar els britànics a Líbia. En una d’elles, va conduir 4.200 quilòmetres pel desert per introduir espies alemanys a Egipte.

Un cop els nazis van ser expulsats de l’Àfrica, en László va tornar a Budapest. Al final de la guerra, quan els soviètics van entrar a Hongria, va aconseguir fugir a Egipte a temps, segons alguns, amb ajuda dels britànics, als quals hauria promès suport. Va morir el 1951 durant una visita a Viena, on potser tenia reunions amb els britànics. Les seves cartes, publicades anys més tard, destapen que era bisexual i addicte a la morfina. El seu passat nazi el condemnava a ser oblidat. Però quan la seva vida va inspirar el personatge principal del llibre El paciente inglés, que més tard va arribar al cinema, en László va elevar el vol per últim cop.