SOMIATRUITES

Lady Hester Stanhope : Mainadera de polítics, arqueòloga a Palestina

Lady Hester Stanhope va ser la mà dreta a l’ombra del primer ministre britànic, però es va fer famosa viatjant vestida com un home per Terra Santa

Lady Hester Stanhope vestida de manera oriental en un gravat de l’època. / ARA Zoom

William Pitt el Jove tenia tot just 24 anys quan va convertir-se en primer ministre del Regne Unit. Qui va batejar-lo com el Jove, doncs, va ser poc original, però l’encertava. Malgrat la seva joventut, William Pitt va passar a la història com un polític amb criteri, bon orador i més bon gestor, malgrat que va haver d’afrontar reptes com ser veí de la França revolucionària. Pitt va demostrar que tenia talent per manar en un imperi, però a casa no manava. Ja era primer ministre i seguia sense casar-se. Així que va contractar la seva neboda, Lady Hester Lucy Stanhope, perquè el cuidés.

Durant uns quants anys, Lady Hester Stanhope rebia els convidats, organitzava sopars i feia de secretària de William Pitt. A Londres tothom sabia que era una dona intel·ligent, però a inicis del segle XIX, a una dona plena de virtuts se la recompensava amb elogis, no amb càrrecs o una feina. El 1806, però, va rebre una pensió de l’estat quan William Pitt va morir amb 46 anys, castigat per l’alcohol. El 1810, Lady Hester Stanhope va decidir canviar de vida i viatjar. No tenia feina ni amor, ja que un home casat l’havia rebutjat.

Acompanyada d’una serventa i dos amics, Charles Lewis Meryon, que seria el seu biògraf i, i Michael Bruce, que seria el seu amant, va anar fins a Atenes, on va conèixer el poeta Lord Byron, que era per allà lluitant per alliberar els grecs del jou otomà. El viatge seguia fins al Caire, però la nau va enfonsar-se davant de Rodes. L’expedició va salvar la pell, però no l’equipatge, motiu pel qual van haver de comprar roba turca. I Lady Hester Stanhope va rebutjar vestir com una dona musulmana, amb vel, de manera que es va rebel·lar i va comprar roba d’home. Durant molts anys, Lady Hester Stanhope va viatjar per Grècia, Malta, Palestina, el Líban o Palmira, sempre negant-se a portar vel. El seu aspecte podia arribar a provocar tant enrenou que quan va visitar l’església del Sant Sepulcre de Jerusalem els capellans van decidir permetre que hi entrés amb el cap descobert i pantalons amples, però tancant l’accés a tothom, de manera que la van deixar sola durant 30 minuts, d’amagat, per evitar crear un escàndol.

Lady Hester Stanhope va aconseguir sempre trobar la manera de tractar amb unes autoritats, religioses o polítiques, que primer s’estiraven els cabells en veure una cristiana vestint com un home musulmà i donant ordres. Era tan bona diplomàtica que va aconseguir de les autoritats otomanes el permís per iniciar les que encara es consideren avui en dia les primeres excavacions arqueològiques de la història de Palestina, a la ciutat d’Ashkelon, actualment dins de l’Estat d’Israel, al nord de la franja de Gaza. Segons va explicar, havia trobat un manuscrit a Síria en què es parlava d’un tresor amagat sota una mesquita de la ciutat. Les autoritats li van donar permís per excavar amb la condició de trobar el tresor. Però els testimonis presencials van recordar que va fer una excavació moderna, analitzant el que trobava i documentant que aquell paratge havia estat primer un temple pagà, després una església i finalment una mesquita. El tresor mai va aparèixer, però van descobrir una preciosa estàtua, segurament d’una divinitat grega. Les autoritats, però, li van ordenar que la trenqués per demostrar que el seu objectiu no havia estat trobar estàtues.

Lady Hester Stanhope va decidir quedar-se a viure a la zona, en un antic monestir al sud de l’actual Líban. Aquí va enfrontar-se amb les autoritats quan va acollir refugiats drusos, una comunitat d’arrels musulmanes que eren considerats heretges i, com a tal, perseguits molts cops. Va morir a casa seva, amb 65 anys, vivint sense luxes i sense veure la llum del dia durant els últims anys, quan ja gairebé no tenia diners ni volia veure ningú. Un final trist per a una dona que va ser reivindicada pels seus amics quan Charles Lewis Meryon va publicar la seva biografia anys més tard.