SOMIATRUITES

Jeanne Baré, disfressada d’home per visitar els mars del sud

Jeanne Baré es va fer passar per un mariner per ser a l’expedició de Louis Antoine de Bougainville, i es va convertir en la primera dona que feia la volta al món

Un gravat de Jeanne Baré disfressada de mariner, durant l’expedició de De Bougainville. / ARA Zoom

Louis Antoine de Bougainville tenia la capacitat de mantenir la calma i l’elegància enmig del caos. Parisenc presumit, del 1766 al 1769 va rebre l’encàrrec de convertir-se en el primer francès que feia la volta al món. Liderant les naus Boudeuse i Étoile, De Bougainville va completar l’encàrrec, amb científics a bord, com el botànic Philibert Commerson, que el 1767, fent escala al Brasil, va descobrir una flor que va batejar amb el nom de buguenvíl·lea en honor del seu capità. Però Commerson també li va crear un bon maldecap a De Bougainville, ja que a bord també portava la primera dona que va fer la volta al món: Jeanne Baré. La seva història és fascinant. Tant, que va ser un dels pocs cops que De Bougainville va perdre els papers.

Baré va néixer el 1740 a la Borgonya, en una família humil. Els seus pares, de fet, no van firmar el registre de naixement de la Jeanne, que es conserva, ja que no devien saber escriure. De la Jeanne gairebé no se’n sap res fins a una data entre els anys 1760 i 1764, quan entra al servei de la família Commerson. Philibert, el botànic, estava casat, però la seva dona va morir poc després i, pel que sembla, la Jeanne va passar a ser la seva amant. Fins i tot va quedar-se embarassada i va tenir un nen, que ell no va reconèixer malgrat que li va pagar una minyona fins que va morir de malaltia abans d’arribar als dos anys. El 1765 Philibert Commerson va rebre la invitació d’unir-se a l’expedició de Louis Antoine de Bougainville com a botànic, però ell va posar com a condició que la Jeanne anés amb ell, perquè l’ajudava amb la documentació i el cuidava, ja que era un senyor de salut fràgil. La Jeanne havia rebut prou educació per ajudar Commerson amb la seva feina, però no se sap quan va rebre aquesta formació. Fos com fos, la tenia. Ara, De Bougainville s’hi va negar, ja que la marina francesa prohibia la presència de dones a bord. Commerson i Baré, doncs, van enganyar a tothom: ella es va disfressar de mariner, i es va quedar la major part del viatge a la cambra de Commerson per no cridar l’atenció.

Malgrat que els vaixells anaven plens de rumors sobre aquell noi sense barba, no es va descobrir que era una dona fins que van arribar a Tahití, l’abril del 1768. Els natius, quan van veure la Jeanne, no van dubtar a assenyalar que era una dona, i com que no havien vist dones europees abans hi va haver alguns aldarulls. Visitant illes de la Polinèsia, alguns natius van pensar que era un noi transvestit, ja que a la zona està ben vist criar nens com a nenes quan neixen en famílies on ja hi ha massa mascles. Els mateixos companys d’expedició haurien arribat a intentar despullar la Jeanne per descobrir la veritat, però ella s’hauria defensat afirmant que era un castrat, un costum de l’època per aconseguir que els nois tinguessin una veu més femenina.

Finalment, l’expedició va arribar a les illes Maurici, a l’Àfrica, on Pierre Poivre, amic de Commerson, era el governador. Per evitar mals majors, tant en Philibert com la Jeanne van decidir quedar-se a l’illa invitats pel governador, cosa que va permetre a De Bougainville no haver de donar explicacions sobre la presència d’una dona en el seu retorn a França. A les illes Maurici Philibert Commerson i Jeanne Baré van viure en parella, com si estiguessin casats, fent expedicions botàniques a Madagascar, fins a la mort del científic el 1773. La Jeanne, ja vestida com una dona, va obrir una taverna i es va casar amb un militar francès, Jean Dubernat, amb qui tornaria a França i culminaria, per tant, la primera volta al món femenina -amb cert retard-. Baré va rebre en herència propietats de Commerson, tal com el científic va incloure al seu testament, i el 1785 la marina francesa li va atorgar una pensió vitalícia, com l’havien rebut tots els membres de l’expedició de De Bougainville. En el document, la Jeanne era reconeguda ja com a dona, i s’hi citava la seva gran tasca científica com a part de l’equip de Commerson. Va morir, amb el cap ben alt, als 67 anys.