SOMIATRUITES

Hugo Pratt: el pare del mariner que tots volíem ser

Ara fa 50 anys el dibuixant italià Hugo Pratt, un somiatruites que va viure en diferents països, va crear el personatge del Corto Maltès

Hugo Pratt, un home somiador que ens va fer somiar amb la seva obra. / EFE Zoom

Aquesta és la història de dos homes. Un era nascut a Rimini, fill d’un soldat italià amb arrels angleses i una veneciana que era, a la vegada, filla d’un poeta amb arrels sefardites. L’altre era nascut a Malta, fill d’un mariner de Cornualla i una gitana andalusa. El primer va viure a l’Àfrica, Buenos Aires i Venècia, però es va retirar a Suïssa. El segon tenia la llar a Antigua, al Carib, però anava sempre que podia a Hong Kong i ningú sabia on havia acabat els seus dies. Alguns deien que casat, amb fills i nets. Altres que havia mort lluitant a les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil Espanyola. Tots dos estaven una mica desarrelats, ja que tenien arrels en molts llocs.

Ara fa 50 anys, el juliol del 1967, el primer protagonista, l’italià Hugo Pratt, va crear el segon, el mariner Corto Maltès. I mig segle després d’aquella primera aparició, Corto Maltès segueix en forma, convertit en el sant patró dels somiatruites. Corto Maltès segurament no hauria nascut mai si el seu creador no hagués sigut un jove exposat a influències diverses. Milions de nens van viatjar gràcies a la lectura de Joseph Conrad, Robert Louis Stevenson o Rudyard Kipling. És a dir, van travessar fronteres sense sortir de casa. Però Pratt les va travessar de veritat.

El seu pare era un militar allistat al Partit Feixista que va ser enviat a l’Àfrica colonial italiana, i s’hi va emportar tota la família. El petit Hugo, que havia nascut a Rimini i passava molts mesos a Venècia, va viure uns anys clau de la seva vida a l’actual Somàlia, on el seu pare formava part de la policia militar. Però la desfeta dels exèrcits italians durant la Segona Guerra Mundial va provocar que tota la família Pratt fos internada en un camp de presoners. El pare, molt debilitat, moriria el 1942 a la ciutat de Dire Dawa, actualment dins d’Etiòpia. I els altres membres de la família van poder tornar a Itàlia gràcies a la gestió de la Creu Roja.

Convertit en un adolescent amb l’orgull ferit, sense pare i desorientat, el jove Pratt va enrolar-se amb 18 anys a l’exèrcit fidel a Mussolini, on lluitaria durant uns mesos fins que la seva àvia li va estirar les orelles i el va fer tornar a casa. Si inicialment el feixisme italià no havia sigut antisemita -tenia jueus a les seves files-, durant la guerra els jueus italians van patir la mateixa sort que els de les altres terres ocupades pels nazis, i al jove Hugo Pratt, que tenia sang jueva per part materna, li van fer veure que no anava pel bon camí. Al final de la Segona Guerra Mundial, doncs, ja treballava de traductor per als aliats. Un cop acabada la guerra, Hugo Pratt es va refugiar en els llibres i als contes explicats als carrerons de Venècia, la ciutat de la seva família materna. Va conèixer totes les llegendes dels jueus locals, la poesia del seu avi, Eugenio Genero, que escrivia en dialecte venecià.

Enamorat de l’art d’explicar històries, va apostar pel còmic, ja que estava enamorat dels que els soldats nord-americans havien portat a Itàlia. Va crear el seu primer personatge d’èxit, l’As de Piques, un heroi amb màscara, i una revista que va anar creixent tant que va començar a triomfar a l’estranger. L’Hugo decidiria marxar a Buenos Aires, on va viure durant més de dinou anys, gràcies a l’èxit que els seus còmics tenien a l’Argentina. Vivint a Sud-amèrica, on va ser professor de dibuix, va començar a fer viatges als Andes i a l’Amazones. L’any 1959 va marxar a Londres i el 1961 tornaria a Itàlia, on va néixer el Corto Maltès. Hugo Pratt mai deixaria de viatjar, i va poder tornar als escenaris de la seva infància, a Somàlia i Etiòpia, en un viatge destinat a tancar el seu cercle, buscant els llocs on havia viscut i la tomba del seu pare.

El cercle del Corto Maltès encara segueix obert, ja que Hugo Pratt es va assegurar de no matar-lo i, així, convertir el seu destí final en un misteri més per invitar a seguir somiant generacions i generacions de somiatruites.