SOMIATRUITES

Giovanni Battista Belzoni, l’home forçut que movia estàtues de faraons

L’italià Giovanni Battista Belzoni va passar en pocs anys de treballar en un circ de Londres a ser un dels egiptòlegs més famosos i polèmics de la història

Imatge de Belzoni Zoom

Ainicis del segle XIX els anglesos es van deixar seduir per un forçut de gairebé dos metres d’alçada. Conegut com a Patagonian Samson, va portar a l’escenari del teatre Sadler’s Wells i del circ Astley un espectacle on era capaç d’aixecar una plataforma de fusta sobre la qual s’instal·laven 10 persones, movent-la amunt i avall. I tot, davant un escenari ple de fonts d’aigua que entusiasmaven el públic.

Darrere d’aquell Samsó que afirmava que provenia d’Amèrica, s’hi amagava l’italià Giovanni Battista Belzoni. Fill d’un barber de Pàdua, havia començat tallant cabells amb el pare fins que va marxar a Roma, on es va ordenar capellà, va estudiar enginyeria i va caure enamorat de les ruïnes romanes de la Ciutat Eterna. Llavors Roma era plena de ruïnes i la gent no els feia gaire cas. Dins de vells palaus s’hi guardaven cabres, i alguns murs amb frescos decoraven cases. Belzoni va començar a somiar llavors, a Roma. I no va deixar de fer-ho. De fet, va trencar amb l’Església un cop les tropes napoleòniques van entrar a Itàlia amb idees modernes. I precisament per aquest motiu, per ser republicà, va haver de fugir cames ajudeu-me quan Napoleó va caure. Va acabar a Anglaterra, guanyant-se la vida fent espectacles i casant-se amb una noia irlandesa, amb qui viuria durant tota la vida i que l’acompanyaria en la major part dels seus viatges.

De mica en mica, Belzoni va poder guanyar prou diners per abandonar el circ i, aprofitant els seus coneixements d’enginyeria, idear una roda hidràulica moderna que va intentar vendre a diferents governs. El 1815 arribava a Egipte per vendre-la al paixà Mehmet Ali. Però no li va fer cas. Belzoni, però, havia anat a parar a Egipte, un país ple de tresors arqueològics. Ell, que a Roma havia explorat temples i tombes, va enamorar-se d’aquell país. Egipte era ple d’italians somiatruites, ja que no hi ha cap racó en el planeta sense italians somiatruites, i de mica en mica, va fer vida al Caire, aprenent àrab, vestint com els egipcis i sumant-se al projecte del cònsol general britànic, Henry Salt, que volia transportar un gran bust de pedra de Ramsès II des del sud del país fins a Alexandria, per poder portar-lo després al Museu Britànic. Els coneixements d’enginyeria de Belzoni van ser claus per realitzar amb èxit aquella operació. I Belzoni va adonar-se que podia fer-se ric trobant antiguitats i venent-les.

Belzoni va explorar alguns dels temples més bonics del país, va buidar de sorra el temple gran d’Abu Simbel per descobrir-ne tots els secrets, va poder entrar a nombroses tombes de la Vall dels Reis on feia segles que ningú hi posava els peus i, esclar, va fer-se ric venent troballes. En Belzoni s’hi barrejava un esperit comercial sense escrúpols amb una passió per la història que el va convertir en una figura polèmica. ¿Va ser un dels primers arqueòlegs moderns o un lladregot? O totes dues coses, potser? Avui en dia el seu nom, que va escriure a la piràmide de Kefren, de la qual va descobrir l’entrada, encara genera polèmica. Vestit com un àrab, Belzoni va fer amistat amb egipcis, però va barallar-se amb gairebé tots els occidentals que vivien a Egipte llavors, ja que va decidir que volia quedar-se per a ell tota la glòria de descobrir tombes, sepulcres i temples.

Belzoni va tornar a Anglaterra el 1819 i va publicar un llibre de viatges que va ser un èxit, on explicava les seves aventures amb uns gravats preciosos que van inspirar tota una generació d’arqueòlegs. El 1823, després de moltes expedicions per Egipte, va decidir que tocava visitar l’Àfrica Occidental per arribar a la llegendària Tombouctou, una ciutat de la qual se sabia ben poca cosa. Però no va poder fer-ho, ja que va morir el 1823 de disenteria en un poblet de l’actual Nigèria on havia arribat intentant anar des del sud fins a Tombouctou.