SOMIATRUITES

Fèlix Cardona, el català que va entrar a la casa dels déus

El maresmenc Fèlix Cardona va ser el primer europeu que va veure el Salto Angel, a Veneçuela, però un nord-americà li va robar la glòria

Cardona, amb una barretina entre indis pémonos, amb els quals va viure molts anys. / AJUNTAMENT DE BARCELONA Zoom

Dos catalans xerrant amb vistes al riu Orinoco. No se sap ben bé com es van conèixer Joan Maria Mundó i Fèlix Cardona, però a finals dels anys 20, Mundó, de Barcelona, i Cardona, de Malgrat de Mar, van liderar expedicions per l’interior de Veneçuela i Guyana, i van arribar a terres on mai abans havia arribat un europeu. La llegenda diu que Mundó buscava or, i Cardona, aventures. Eren dues ànimes lliures que van abandonar Catalunya per fer fortuna.

Mundó havia arribat a Veneçuela exiliat el 1907, ja que era massa progressista per a l’Espanya de l’època. Si Barcelona era la seva ciutat de naixement, Ciudad Bolívar, a l’interior de Veneçuela, va ser la seva llar d’adopció, on va fer fortuna com a prospector de miners d’or i diamants. Mundó, com els havia passat als exploradors que havien arribat per aquelles terres segles abans, es va il·lusionar amb les històries sobre tribus perdudes a l’Amazònia que tenien or per donar i per vendre i, buscant el seu Eldorado particular, va iniciar les expedicions cap a la zona de l’interior de Veneçuela, selves ferotges poc explorades. En una d’aquestes expedicions va incorporar Fèlix Cardona, un jove de Malgrat de Mar que havia estudiat a l’Escola Nàutica de Barcelona i havia fracassat en els seus intents d’iniciar negocis a casa. Tant, que va marxar a Veneçuela, on també va fracassar en el seu intent d’importar maquinària des de Catalunya. Però Cardona tenia ànima de mariner i d’explorador. Era el company ideal per a Mundó.

Plegats van fer una expedició el 1927 per la vall de Kamarata i les fonts del riu Caroní, però Mundó, més vell, no va aguantar el ritme. Va tornar a casa i va deixar a Cardona el comandament. Va ser, doncs, el maresmenc qui va descobrir entre el 1927 i el 1928 la cascada del Kerepakupai Merú, considerada la més alta del món, amb més de 900 metres de caiguda vertical des de dalt d’un tepui, una formació en forma de taula que es troba als altiplans de la zona. El terme tepui significa “casa dels déus” en la llengua dels indígenes pémonos, que no solien pujar a aquestes muntanyes planes per no emprenyar els seus déus, especialment a la més gran, l’Auyantepui, un tepui de més 700 quilòmetres quadrats. Cardona va quedar-se més de 15 anys entre els pémonos, portant la primera ràdio a la zona i tractant amb ells d’una forma tan respectuosa que encara avui els descendents dels pémonos parlen amb respecte de Cardona.

Coses de la vida, Cardona no va passar a la història com a descobridor d’aquesta cascada. Malgrat que alguns historiadors creuen que l’anglès Walter Raleigh, el 1596, o l’andalús Fernando de Berrío, el 1615, els dos buscant Eldorado, potser la van veure, Cardona va ser el primer que va fer un mapa i la va documentar. Ho va fer tan bé, que el 1937 Jimmie Angel, un aviador de Missouri que també buscava fortuna a la zona, va estavellar-se amb la seva avioneta Flamingo a dalt de tot de l’Auyantepui, a prop de la cascada. Jimmie Angel portava anys sobrevolant la zona i era amic de Cardona, de qui utilitzava els mapes, i havien fet exploracions plegats des del 1933. Per tant, el català va liderar l’expedició per rescatar el nord-americà. Angel va caminar durant 11 dies fins que va trobar-se amb Cardona, i el seu relat, publicat per la premsa nord-americana, va provocar que la cascada fos batejada com a Salto Angel, pel seu cognom.

Cardona, que no va oblidar mai les arrels catalanes i es va fotografiar amb barretina més d’un cop, va morir el 1982 a Caracas després d’anys treballant en l’exploració de la zona, catalogant animals i lluitant per la preservació de la cultura dels pémonos. De fet, el maresmenc sempre va anomenar la cascada amb el seu nom original, Kerepakupai Merú, i quan havia de fer exploracions a la casa dels déus, els tepuis, demanava permís als pémonos. Cal ser educat, quan entres a la llar dels déus locals.