L’Isaak era un jueu d’Opole, una vila de la Silèsia prussiana, actualment part de Polònia. L’Eduard era un cristià luterà de Berlín. I l’Emín, un musulmà que vivia a l’actual Sudan. L’Isaak, l’Eduard i l’Emín, però, eren la mateixa persona, un aventurer valent que va viure tres vides diferents fent camí entre Silèsia, on va néixer, i Nyangwe, al Congo, on va morir.

L’Isaak Eduard Schnitzer va néixer el 1840 en una família jueva de classe mitjana, però la seva mare va casar-se amb un cristià quan va morir el marit. Amb sis anys, l’Isaak va ser batejat com a Eduard Carl Oscar Theodor i educat com a protestant. La seva vida va canviar quan el 1864 va rebre una sanció que prohibia que exercís de físic per raons que no han quedat gaire clares. Un any després el trobem a la població montenegrina de Bar, part de l’Imperi Otomà, on va trobar feina de metge. Dotat per als idiomes, en pocs anys ja parlava turc, albanès i grec, les llengües de la regió. El 1870 el governador turc del nord d’Albània el va contractar i va passar tres anys al seu servei, però queden moltes pàgines per omplir de la seva vida. Només se sap que el 1873 va aparèixer a la casa de la seva família, a Silèsia, amb la vídua i els fills del governador turc, que havia mort poc abans. Una família turca arribava a terres prussianes i un rodamon tocava el dos poc després. El 1875 el trobem al Caire, també part de l’Imperi Otomà llavors, on va passar a fer-se anomenar Mehmet Emín i va trobar feina de metge.

L’Emín actuava com si fos musulmà, tot i que no se sap si s’hi va convertir de veritat. Apassionat de la ciència, va guanyar diners enviant a museus alemanys animals i plantes que catalogava i recollia al nord de l’Àfrica. El 1876 va arribar a la regió d’Equatòria, a l’actual Sudan del Sud, on manava el britànic Charles George Gordon, que treballava a sou del governador d’Egipte. Tant content va acabar Gordon d’aquell metge que va ser el seu successor com a governador d’Equatòria. I va passar a rebre el títol honorífic d’Emín Paixà. Tot semblava anar bé.

Però el 1881 va esclatar una revolta liderada per Muhammad Ahmad, un visionari que es va autoproclamar mahdí, és a dir, un enviat de Déu redemptor de l’islam. La revolta va durar anys i va provocar milers de morts, com ara la del mateix Charles George Gordon, decapitat per aquells rebels islamistes. Emín Paixà va quedar aïllat durant dos anys en una zona encara avui mal comunicada, enviant cartes a l’estranger en què demanava ajuda contra aquells fonamentalistes que atacaven sense pietat tots els europeus.

La seva crida va tenir èxit i Henry Morton Stanley, l’home que havia trobat David Livingstone el 1871 pronunciant la famosa frase “el Doctor Livingstone, suposo?”, va liderar una expedició per ajudar-lo. El 1888, finalment, tots dos es van trobar i van patir atacs dels rebels i una revolta de les pròpies tropes de resultes de la qual va ser empresonat. La situació era tan desesperada que finalment Stanley va convèncer Emín Paixà que el millor era retirar-se cap a la costa. L’Emín no volia abandonar la terra on governava, però va acabar acceptant que si volia sobreviure calia plegar veles.

Quan el 1889 Emín Paixà va arribar a la costa de Kènia acompanyat de Stanley es va organitzar una festa en honor seu que va acabar malament: va sortir a saludar des d’un balcó sense adonar-se que no era un balcó, i va caure d’un segon pis. Va passar dos mesos a l’hospital.

Emín Paixà acabaria entrant a treballar poc després al Servei Colonial alemany de l’Est de l’Àfrica, que controlava l’actual Tanzània. Quan ell havia nascut, l’Imperi Alemany ni existia. Ara era un imperi que havia unificat territoris a Europa, havia guanyat terres i havia obtingut el control d’un territori colonial. Era, en part, com tornar a casa, però el 1892, explorant rutes pel Congo belga, va ser assassinat per uns traficants d’esclaus.

Las 4 plumas, d'Alfred E. W. Mason

Un clàssic dels llibres d’aventures britànics de finals del segle XIX i inicis del XX, aquesta obra d’Alfred E.W. Mason va ser portada amb èxit a les pantalles per Zoltan Korda el 1939. Tracta de les aventures d’un noi acusat pels seus amics de covard, que viu els anys salvatges en què els britànics lluitaven contra les tropes de Muhammad Ahmad al Sudan.