Edicions de 1984 condensa la seva història a la Jaume Fuster

Edicions de 1984 condensa la seva història a la Jaume Fuster Zoom

Exposar un catàleg editorial no és una feina fàcil ni agraïda, i des de fa anys Julià Guillamon s’ha empescat estratègies molt diverses per mostrar el llegat de Quaderns Crema, Club Editor i Proa. La biblioteca Jaume Fuster acull fins al 15 de gener Edicions de 1984. La ciutat dels llibres, una breu però intensa repassada als 33 anys d’història de l’editorial fundada l’octubre del 1983 per Àngels Agulló, Josep Cots, Jordi Rojas i Carme Sansa amb la voluntat de publicar literatura que projectés “les societats totalitàries i les xacres del sistema”. Cots, que n’és l’actual editor i la cara visible -als 74 anys continua anant cada dia a l’oficina, on també treballen Laura Baena i Miquel Adam- continua publicant llibres perquè llegir és “una fruïció innegable” que permet “descobrir el reflex de l’ànima humana”, segons explica a l’entrevista que es pot veure a la mostra, que arrenca amb un apartat dedicat a l’època fundacional de 1984, durant la qual van publicar llibres de Bertolt Brecht, André Malraux, B. Traven, Jack London i Aleksandr Soljenitsin.

“El treball de disseny d’Enric Satué durant aquesta primera etapa va ser clau -remarca Guillamon, comissari de la mostra-. Les cobertes eren precioses, i les contracobertes tenien un element poètic i d’avantguarda molt interessant”. El quart títol de la col·lecció va ser La broma, de Milan Kundera. “En aquells moments ens va oferir publicar tota l’obra, però a nosaltres només ens interessava la línia sobre el comunisme -diu Cots-. Si haguéssim fet La insuportable lleugeresa de l’ésser i altres novel·les ara mateix tindríem més peles!” L’exposició se centra en els problemes de l’edició catalana del llibre. “La il·lustració original del Peret no va agradar gens a l’autor”, diu Guillamon. Entre els pocs documents de l’època que Cots conserva hi ha una carta de Vera Kundera en què diu que el seu marit va quedar “horroritzat després de veure la coberta de La broma ” i exigia que la canviessin. Edicions de 1984 va haver de retirar la primera edició i trobar una alternativa molt més neutra: en comptes de tres joves al davant d’una bandera comunista, La broma mostra la postal que desencadena l’argument del llibre.

Clàssics i descobertes

Una de les parets de la sala de la biblioteca Jaume Fuster està ocupada per muntatges coloristes i creatius que repassen les principals línies editorials. D’una banda hi ha Àngel Guimerà i Eduard Girbal Jaume, que exemplifiquen la vocació de redescobrir clàssics (també hi ha una vitrina dedicada a Juli Vallmitjana, autor de La xava : 1984 en publicarà l’any que ve la novel·la inèdita De la Ciutat Vella ). De l’altra, hi ha autors per qui l’editorial ha apostat des del principi de les seves trajectòries, com és el cas de Jordi Lara -que va fer forat amb el segon llibre, Una màquina d’espavilar ocells de nit (2008)- i Sergi Pons Codina, amb Mars del Carib (2014).

Un altre apartat és el de les literatures del món, representat per E.L. Doctorow. “En Josep Cots ha intentat fer política d’autor sempre que ha pogut”, defensa Guillamon. Ha passat amb Elizabeth Strout, Hans Fallada, John Fante i Jennifer Egan. L’exposició no podia oblidar el bestseller de l’editorial, Olor de Colònia, de Sílvia Alcàntara, del qual s’han venut més de 55.000 exemplars. Quan va visitar l’exposició, l’autora va quedar meravellada d’un fragment que va llegir a la vitrina dedicada a la novel·la. “Està molt ben escrit!”, es va exclamar. Era un passatge del seu propi llibre.