SOMIATRUITES

Alfred Russel Wallace, creuar mars gràcies a la venda d’escarabats

El britànic Alfred Russel Wallace, personatge clau en la teoria de l’evolució, pagava els seus viatges i investigacions venent insectes d’indrets remots

Una de les últimes imatges de Russel Wallace, quan ja vivia retirat a Anglaterra / ARA Zoom

El febrer del 1858 els habitants dels poblets del nord de l’illa de Halmahera, a l’arxipèlag de les Moluques, estaven nerviosos. Tenien por dels holandesos, que llavors controlaven el que anys més tard seria Indonèsia, i veien com se’ls podia morir un britànic. En una cabana suava i gemegava atacat per la malària Alfred Russel Wallace. Per als habitants de l’illa, aquell blanc era un foll. A diferència dels holandesos, els tractava amb respecte i no disfrutava caçant animals. I, quan estava malalt, demanava paper per escriure.

Wallace era un paio peculiar. El seu pare afirmava que era descendent del cabdill escocès William Wallace i demanava al fill que anés sempre amb el cap ben alt, com si fossin rics. Llàstima que eren pobres i el jove Alfred Russel havia de treballar per pagar-se els estudis. La vida li va canviar quan va conèixer el naturalista Henry Walter Bates, un científic especialista en escarabats de qui passaria a ser l’ajudant. Plegats van planificar una expedició de dos anys al Brasil per recollir bestioles. Quan van tornar van vendre els millors exemplars bé de preu, i això els va permetre tornar els diners que havien demanat per pagar-se el viatge. Va ser tot un èxit. Els rics aristòcrates pagaven bones sumes de diners per exemplars dissecats d’escarabats gegants americans.

Wallace va esdevenir així un naturalista. Socialista declarat i crític del capitalisme, creia en l’espiritisme i, per sobre de tot, creia en la ciència. Wallace era un socialista utòpic que no acabava de veure clara la modernitat, que estossegava amb el fum de les fàbriques i es barallava amb els capellans, catòlics o protestants, ja que definia la Bíblia com un “llibre d’aventures” divertit però sense fonament. Era una persona massa lliure per quedar-se quieta en un paisatge britànic i per aquest motiu va passar-se més de 10 anys donant voltes per illes asiàtiques, en expedicions que finançava venent insectes. Russel Wallace va crear una estructura que li permetia dissecar escarabats o papallones, enviar-los al Regne Unit i rebre uns diners que li permetien viure a l’estranger.

Un cop va arribar a Singapur, va visitar Sumatra, Java, Borneo, Bali i centenars d’illes. Va presenciar execucions, va sobreviure a un naufragi i en dues ocasions va sortir cames ajudeu-me de llocs remots on va tenir la sensació que el volien assassinar per cruspir-se’l. Finalment, aquell febrer del 1868 a Halmahera, va veure la llum. Pocs dies després de descobrir una espècie d’au del paradís no documentada fins llavors que passaria a ser batejada amb el seu nom ( Semioptera wallacii ), va caure malalt i al llit va formular la teoria de la selecció natural com a clau en l’evolució de les espècies: només els més forts sobrevivien.

Wallace va escriure-ho tot i va enviar una carta, que va trigar mesos a arribar a Europa, a Charles Darwin, de qui sabia que estudiava l’evolució, com ell. Cal dir que Darwin havia arribat a les mateixes conclusions que Wallace anys abans, però va ser honrat i va admetre que Wallace havia fet el millor resum de les seves idees. Així, va demanar al catedràtic Charles Lyell que presentés en públic la teoria de l’evolució, citant com a pares Darwin, que era present a la sala i havia vist la llum a les Galápagos, i Wallace, que estava navegant per les Moluques.

Malgrat no coincidir en tot, quan Wallace va tornar a Anglaterra després de deu anys viatjant va fer amistat amb Darwin, amb qui encara no es coneixia personalment. El seu llibre Viaje al archipiélago malayo, publicat el 1869, va ser tot un èxit, ja que era interessant per als científics pel que explicava i també per als que volien llegir aventures. El llibre mai s’ha deixat de publicar, però fins al final de la seva vida Wallace, que no va rebre mai cap herència familiar, va tenir problemes econòmics. Ja amb 70 anys, per fi va ser contractat com a funcionari, per mediació de Charles Darwin, amb la qual cosa va aconseguir una pensió per poder viure sense complicacions.