SOMIATRUITES

Alexandrine Tinné, la dama que volia viure amb els tuaregs

L’exploradora holandesa Alexandrine Tinné va perdre mitja família intentant localitzar l’ètnia dels ‘nyam-nyam’, i al final va ser assassinada al Sàhara

Alexandrine Tinné en un gravat alemany d’època una mica idealitzat / ARA Zoom

De petita, l’Alexandrine entrava al palau dels reis holandesos i es passava estona mirant la reina Sofia. La seva mare, la baronessa Henriette van Capellen, era dama de companyia de la monarca i la petita Alexandrine mirava els quadres, les joies i els mobles amb fascinació. Era una nena curiosa. Ho portava a la sang, de fet. Nascuda a l’Haia el 1835, el seu pare era un comerciant i el seu avi matern, el famós almirall Theodorus Frederik van Capellen, havia travessat tots els mars obrint rutes per a les naus holandeses. La nena, doncs, no estava disposada a acceptar viure tancada als palaus, malgrat que s’hi havia criat i que tocava el piano per a la mateixa reina quan tenia només 10 anys.

L’Alexandrine va perdre el pare quan era petita i es va convertir en l’hereva d’una de les principals fortunes d’Europa. Els Tinné havien fet diners comerciant en una època en què pocs països del món comerciaven tan bé com els holandesos. Per tant, passava a tenir tots els diners del món per utilitzar-los per viure com volia fer-ho: viatjant. El 1861 va organitzar un llarg viatge per Egipte, baixant pel Nil acompanyada per la seva mare i la seva tieta. Inicialment, la idea era veure zones segures, però l’ànima aventurera de l’Alexandrine es va imposar, de manera que va allargar l’expedició pel Nil Blanc fins que van arribar a la ciutat de Gondokoro, a l’actual Sudan del Sud, on aquestes tres holandeses van descobrir que eren les primeres europees que hi arribaven. Després de patir una febrada, l’Alexandrine va tornar a Khartum a finals del 1862, on va coincidir amb dos exploradors alemanys, Theodor von Heuglin i Hermann Steudner, que organitzaven una expedició a la zona de Bahr al-Ghazal, una regió desèrtica entre els actuals estats del Txad i el Sudan del Sud, per localitzar els azande, una ètnia salvatge que era coneguda com els nyam-nyam de manera despectiva, ja que es rumorejava que eren caníbals. Les dames holandeses van decidir enrolar-se a la expedició. Segurament va ser un error.

Aquella aventura per una zona tan dura va acabar amb Herman Steudner morint l’abril del 1863. Al juliol moria la mare de l’Alexandrine, i a l’agost, dues dames de companyia. El març del 1864, el que quedava de grup va arribar de tornada a Khartum, on moriria la tieta de l’Alexandrine. Va ser llavors quan el germanastre de l’Alexandrine va aparèixer. El seu pare s’havia casat dos cops, i de la primera unió, amb una anglesa, n’havia nascut John Tinné, un comerciant britànic que va viatjar fins al Sudan per convèncer la seva germanastra que havia de tornar a Europa i abandonar aquells somnis esbojarrats. Però l’Alexandrine li va dir que somiava a veure els tuaregs i que pretenia ser la primera dona occidental a travessar el Sàhara.

El John, doncs, va tornar a Europa amb les cendres de la mare, la tieta i les dames de companyia, i també amb un munt d’objectes de gran valor que l’Alexandrine havia acumulat durant els seus viatges. Aquesta dama holandesa que no acceptava un no com a resposta va quedar-se vivint al Caire, planificant l’expedició del 1869, quan va sortir de l’actual Líbia cap al sud. Somiava viure amb els tuaregs, al Sàhara, saber com eren aquells homes misteriosos del desert. Inicialment va fer-se acompanyar per l’alemany Gustav Nachtigal, però van separar els seus camins durant el viatge.

Afectada per les malalties i les temperatures, l’holandesa va perdre el control sobre el grup que havia contractat per acompanyar-la i l’1 d’agost del 1869 tant ella com dos soldats holandesos a sou seu van ser assassinats pels membres de la caravana. Alguns dels assassins van ser jutjats quan se’ls va descobrir amb objectes seus. Van explicar que la van abandonar al desert, dessagnant-se. El cadàver no va ser mai localitzat, abandonat al desert que tant havia estimat. La seva història va ser mitificada quan es va saber a Europa.