UN TAST DE CATALÀ

‘Des que’/ ‘d’ençà que’: límits i paranys d’una sinonímia

Alguns guionistes, cansats que els correctors transformin els seus des de que en des que en diàlegs informals, amb la consegüent pèrdua d’espontaneïtat, ja escriuen directament d’ençà que, una forma bastant menys viva que des de que però no tan artificiosa com des que. Segueixen així -en general, sense saber-ho- el consell que donava Albert Jané l’any 1981 en la seva columna a l’Avui : “En la llengua parlada, en lloc del conjunt normatiu des que és freqüent d’usar des de que. No sembla, per tant, gens desencertat, especialment en el cas que convingui un llenguatge planer i col·loquial, circumscrit, però, a la normativa, de recomanar l’ús preferent de d’ençà que, expressió ben viva, genuïna i popular”.

Però no és cert que des (de) que i d’ençà que siguin del tot sinònims. D’ençà que defineix un interval que va des d’un punt del passat al present de la persona que parla, mentre que des (de) que només indica el punt inicial d’un espai de temps i, per tant -i a diferència de d’ençà que -, pot marcar l’inici d’un interval que acaba en el passat o fins i tot que comença en el present o en el futur. Per això és correcte “Des que vas arribar fins que vas marxar” i no pas “D’ençà que vas arribar fins que vas marxar ”; o “Des d’avui...” i no pas “D’ençà d’avui...”

Solà, al seu llibre Parlem-ne (Proa, 1999), hi afegeix un altre cas: diu que només des (de) que ens pot servir per parlar d’un temps molt pròxim. Si són les 10 de matí, podem dir “Des (de) que m’he llevat tinc mal del cap” però no “D’ençà que m’he llevat [...]”.

Sembla, doncs, que des (de) que és una peça més bàsica i versàtil de la llengua que d’ençà que. Sempre que diem d’ençà que també podem dir des (de) que, però no al revés. Per tant, hi ha el perill que optant sempre per d’ençà que en fem un mal ús i empobrim el català diluint el seu sentit més específic en el més genèric de des (de) que. I tot plegat fa potser més raonable, per preservar la versemblança d’un diàleg espontani, que la norma toleri des de que en registres molt informals.