ELS CLÀSSICS
LAURA SERRA

En primera persona

Darrere de Neus Godàs, la protagonista de Dona de pres, s’hi amaga Teresa Pàmies (Balaguer, 1919 - Granada, 2012) i també tot un col·lectiu de dones que, per raons polítiques, van veure els seus marits entre reixes. La literatura de Pàmies és indestriable del seu incansable compromís polític. De joveneta va ser dirigent marxista -de les Joventuts Socialistes Unificades i de l’Aliança Nacional de la Dona Jove-, després va patir un llarg exili polític -amb 19 anys va marxar via França cap a l’Amèrica Central, després a Txecoslovàquia i finalment a París, i no va tornar fins al cap de 30 anys-, també va viure un amor clandestí -casada amb Gregorio López Raimundo, secretari general del PSUC- i, només com a resultat de tot això, va acabar sent escriptora. La seva literatura no només bevia de la seva vida, sinó que era una crònica del seu temps.

La tornada a Catalunya va coincidir amb la publicació d’un llibre escrit amb el seu pare, una de les seves obres més reconegudes, Testament a Praga, premi Josep Pla de narrativa (1971). La novel·la Dona de pres va ser finalista dues vegades al premi Sant Jordi i es va acabar publicant el 1975. Des dels anys 70 la seva vocació va brollar en una trentena de llibres de narrativa gairebé fins als 90 anys, amb Ràdio Pirenaica.