Dijous passat va inaugurar-se l’exposició Llibres parlats. 30 anys de presentació de llibres a la Biblioteca Sant Gervasi - Joan Maragall de Barcelona. Va ser conduïda per Guillem Terribas, de la Llibreria 22; Cristina Masanés, comissària de la mostra, i el periodista i escriptor Sergio Vila-Sanjuán. Es va complementar amb una tertúlia amb els escriptors Màrius Serra i Robert Saladrigas sobre l’art de presentar llibres. L’exposició convida l’assistent a seguir tres dècades d’una part menor però no menys important del procés d’elaboració d’un llibre: la presentació. En aquest cas, l’exposició ret un homenatge a la Llibreria 22 de Girona, ja que aquests trenta anys repassen les presentacions literàries que s’hi han fet a partir del material audiovisual enregistrat pel mateix Guillem Terribas. En l’àmbit de la cultura catalana, parlar de la Llibreria 22 de Girona és parlar del compromís del llibreter amb la cultura del país i amb tota una mena d’entendre el concepte del mateix negoci de la venda de llibres.
AL PEU DEL CANÓ
Tots els que escrivim (en qualsevol llengua, de qualsevol tema) hem passat per la Llibreria 22 i hi hem trobat recer i encoratjament. Aquesta exposició ens fa un recorregut sentimental de trenta d’anys del món editorial català gràcies a la festa que és l’arribada d’un llibre nou al carrer. L’esperança, el dubte, el risc, tot hi és. Temps enrere, les presentacions tenien una raó de ser pràctica, ja que era el moment en què els mitjans de comunicació interessats podien acudir a l’acte per tal de poder parlar-ne quan volguessin. Avui en dia ja no necessiten anar físicament a un acte cultural i promocional com aquest. Tenen la informació en una trobada prèvia i purament adreçada a ells. D’aquí que, ara mateix, les presentacions agafin un caire familiar molt peculiar, per massives o magres que siguin. Tant és cinc assistents com cinquanta; tant és que el presentador sempre sigui amable amb el presentat: editors, presentadors, autors, llibreters i curiosos presents saben que es troben en aquell moment i en aquell lloc per amor a l’art, en el sentit més estricte de la paraula. És una festa privada i alhora oberta. És com celebrar un bateig: tothom està content.
