ELS LLIBRES I LES COSES

Es pot tenir èxit si s’actua èticament?

Es pot tenir èxit 
 Si s’actua èticament? Zoom

El filòsof Crisip, quan li van preguntar per què no participava en la política, va respondre que si ho fes incorrectament, desagradaria als déus, i si ho fes correctament, desagradaria als homes. Crisip era un estoic donat a la beguda, que sembla que va morir de riure contemplant com actuava el seu ruc després d’emborratxar-lo. Però no és pròpiament de Crisip de qui volia parlar, sinó de l’Ètica grega (ed. PAM) tal com ens la presenta el madrileny establert a Catalunya Antonio Moreno, que s’agafa a la visió de Joan Crexells: “La moral grega sempre fou hedonística. Una acció bona implicava sempre el plaer, ara o després, i més o menys sofisticat”. És a dir, l’ètica grega mira com fer que els homes siguin bons i, per tant, feliços. Així doncs, l’hedonisme amb què normalment s’ha qualificat els epicuris és extensible a tota l’ètica grega, “ja que l’autèntic plaer prové d’un comportament ètic, que és la font de la felicitat”, anota Moreno. Fins al punt que, com van dir Demòcrit i Sòcrates, és millor ser víctima d’una injustícia que cometre-la. I, com va reblar Sòcrates, cal tenir més por a actuar malament -que és un mal segur- que a la mort -que és un mal hipotètic-. Plató va ser qui ho va fixar, tot això. I és aquesta adhesió platònica al Bé, així, en majúscules, no tant per altruisme com per interès pràctic, la que travessa tota la filosofia grega i també, doncs, tot el llibre d’Antonio Moreno.

Si fer el bé i obtenir plaer van lligats, cosa de la qual m’agradaria no dubtar, aquest món deu estar ple d’infeliços. Només així ens podem explicar que la corrupció no tingui càstig electoral a l’Espanya de Rajoy o que els que han de castigar el frau siguin, en realitat, uns camuflats conspiradors polítics, a la Catalunya de De Alfonso. En termes socràtics i platònics, l’únic avantatge de De Alfonso sobre Rajoy és que el primer ha estat castigat: “L’home feliç és l’home just, i l’injust, en canvi, és desgraciat, i més encara si no rep cap càstig per la seva injustícia”, remarca Moreno comentant els grecs. Si ens atenim a l’ètica grega, doncs, De Alfonso hauria d’estar agraït al Parlament. L’un i l’altre, però, serien qualificats per Hesíode senzillament d’estúpids, ja que, per a aquest filòsof del segle VIII aC, autor d’ Els treballs i els dies, la causa del mal és l’estupidesa dels homes. Parlaven clar, els grecs antics, oi?

Hem començat amb un estoic i acabarem amb un epicuri, l’altre sistema filosòfic de tarannà ètic -el tercer sistema, el dels escèptics, difícilment es pot incloure dins l’intel·lectualisme moral- que es va desenvolupar a l’antiga Grècia durant el període hel·lenístic, és a dir, a partir de la mort d’Alexandre el Gran (el 323 aC) i fins a la victòria d’Octavi sobre Marc Antoni a la Batalla d’Actium (33 dC).

Com ja hem insinuat, l’hedonisme epicuri no és el plaer pel plaer. Erasme i Quevedo ja el van rehabilitar fa segles. De fet, per a Epicur, el màxim plaer és l’absència de dolor, mentre que la prudència és el més gran dels béns, perquè d’ella “se’n deriven totes les virtuts”. A la manera socràtica i platònica, Epicur també deia que “és millor ser desafortunat amb seny que afortunat vivint sense, i que en els nostres afers és preferible actuar correctament sense tenir èxit, que tenir èxit actuant incorrectament”. ¿I tenir èxit actuant correctament? Per què ho aconsegueixen tan pocs?