A l discurs Elogi de la paraula , pronunciat l'any 1902 a l'Ateneu Barcelonès, Joan Maragall (1860-1911) va defensar la importància de la vivor lingüística a l'hora de la creació poètica. Per l'autor, de fet, el poeta és "l'home més innocent i més savi de la terra": es pot arribar al coneixement a través de la investigació lírica, i fins i tot transmetre'l d'una manera accessible, llaminera i popular. Visions & cants (1923), Enllà (1906) i Seqüències (1911) són tres dels llibres més importants de la producció lírica maragalliana. El comte Arnau, Serrallonga i Jaume I precedeixen els nou cants, entre els quals hi ha el de la sardana, el de la senyera i la inflamada Oda a Espanya . Enllà conté delícies com Els ametllers , L'ànima i Les muntanyes , on el panteisme maragallià treu el cap esplendorosament: "Tot semblava un món en flor / i l'ànima n'era jo". Seqüències conté Seguit de les vistes al mar (amb la ginesta, el pi d'Estrac i la lluna solitària), La fageda d'en Jordà , En una casa nova , Primer dol , Oda nova a Barcelona ("tal com ets, tal te vull, ciutat mala") i la síntesi que suposa Cant espiritual : "Sia'm la mort una major naixença".
