UN TAST DE CATALÀ

Un pas al costat, ens agradi o no, ja no és un pas enrere

En principi podem fer un pas en davant, un pas en(dar)rere, un mal pas, un pas (en) fals, etc., però cap diccionari ens deixa fer un pas al costat. El llenguatge polític va creant un argot al servei dels interessos dels polítics. De vegades, inventa un terme exacte per a un concepte que no en tenia cap, però sovint el terme nou diu el que ja deia l’antic de manera menys clara, connotada o compromesa.

Les línies vermelles són, en el fons, un dibuix de la nostra intolerància, el full de ruta és prou esquemàtic per estalviar-nos tenir un programa amb cara i ulls, implementar resulta ideal per dir que es farà el que, de fet, no sabem com fer, posar en valor tenyeix d’ambició el més incipient projecte i la governança fa menys autoritari el govern.

En un incert punt del passat els polítics van deixar de ser destituïts per passar a ser cessats (en un ús transitiu i no normatiu de cessar). També abans solíem dir que un polític que feia nosa s’havia de retirar o jubilar o, en un sentit més metafòric, que havia de fer un pas enrere. Tot això, però, ja sona massa cru, massa directe. Enretirar-se va ser un primer intent de posar-hi sordina. Oriol Pujol ja no va plegar ni dimitir; va optar pel misteriós enretirar-se. Tot fa pensar que definitivament.

La idea ve a ser “Plego però no plego”. I l’última gran troballa en pro d’aquesta semàntica cagadubtes, que no tanca portes, és fer un pas al costat. Com sol passar, no és nostra. Primer va ser dar un paso al lado. Però a Artur Mas li ha anat tan bé que serà difícil no associar-la a ell.

Algun lector ens retreu que no plantem cara a aquestes creacions eufemístiques: “Per què un pas al costat i no el correcte un pas enrere?” Doncs perquè, ens agradi o no, un nou ús i un nou sentit en boca dels protagonistes de la història crea norma i demostra, un cop més, que la correcció no la conté cap diccionari sinó que és una convenció dialèctica. Si escrivim que Mas ha dit “Faig un pas enrere” quan ha dit “Faig un pas al costat”, no només el corregim: li fem dir el que no ha dit.