Una paròdia culinària

La majoria de novel·les dedicades a la cuina fan olor de caramel i pastís embafós de castanyes. No és el cas d’ El xef, debut de Simon Wroe, periodista britànic i gastrònom. Els fogons de The Swan, el restaurant de Candem Town de Londres, s’encenen amb la flama constant de la violència i la por, que agafa un to daurat dins el vestit de paròdia de la novel·la.

La història, en primera persona, ens l’explica el Monocle -malnom que rep dels companys de cuina-, el llicenciat en filologia anglesa que busca una primera feina per fugir de la família. I d’aquesta manera Wroe li concedeix el permís perquè aquest rentaplats i tallador de patates maldestre deixi anar enmig del tràfec d’olles i passapurés alguna frase de Shakespeare o Lev Tolstoi.

Autoritat i tortura

A la cuina, el Monocle es converteix en un observador privilegiat de tota la colla de psicòpates sense escrúpols que poblen la cuina del The Swan, perdedors i inadaptats que només saben viure en cert ordre dins de la tirania que imposa el Bob, un xef que parla en un francès inventat i que és capaç d’aplicar qualsevol tipus de tortura per aconseguir autoritat. Les represàlies són variades, des de tancar algú dins la càmera frigorífica durant llargues estones fins a cremar-li la mà amb caramel roent. Els sequaços del Bob no es queden enrere: el Dave, el Racista, un cap rapat intolerant amant de Mary Poppins i els musicals més carrinclons; el Ramilov, assetjador sexual i objecte de la majoria de càstigs del Bob, o el Dibden, noi de casa bona que intenta amagar-ho sense èxit. L’element romàntic de la història es materialitza en la figura distant de la noia callada dels ulls foscos de la qual Monocle, el noi sensible que es passa les hores toquejant-se els barbs davant un mirall, s’enamora perdudament.

És en aquesta primera part de la novel·la, on gairebé cada capítol ens descriu un per un tots els tarats del The Swan, que la història resulta més atractiva. Les descripcions caricaturesques de Wroe pugen com el suflé en una novel·la que quan busca la peripècia decau. El rerefons familiar del Monocle, fill d’un pare estrella del golf que cau en desgràcia, i les trifulgues al voltant del personatge mafiós del Gras fan que l’interès de la novel·la El xef disminueixi. Tot i així, si treballeu o heu treballat a la cuina d’un restaurant se us escaparà en alguns moments un somriure “refotudament soigné ”, com diria el Bob.