L'ESCUMA DE LES LLETRES
Llegim 06/07/2013

Un parell de russos per a l'estiu

Lluís A. Baulenas
2 min
AQUESTS DIES, EL FESTIVAL GREC PRESENTA UNA ADAPTACIÓ JAPONESA DE 'LES TRES GERMANES' DE TXÉKHOV EN QUÈ ELS ANDROIDES TENEN UN PAPER FONAMENTAL.

MAXIPROPOSTES DE MINIEDITORIALS

Un dels avantatges de la situació editorial actual és la multiplicitat de propostes literàries. Per exemple, l'extensió del fenomen dels lectors electrònics fa que l'oferta de llibres clàssics lliures de drets (i, per tant, que es poden adquirir molt barats o es poden regalar) hagi augmentat molt. Aquest és un bon camí: llibres impossibles de trobar en una llibreria tornen al nostre abast gràcies als e-readers. Però, atenció, això era fins ara. Paral·lelament al fenomen del sorgiment d'aquests nous suports de lectura hi ha l'eclosió de les minieditorials. És tot un fenomen que, a hores d'ara, fa que editorials considerades tradicionalment petites, avui en dia semblin mitjanes (Quaderns Crema, La Campana…). Les editorials minúscules del present segueixen sovint el camí de la recuperació d'obres clàssiques, antigues, descatalogades, etc., per convicció, per economia i per aconseguir presència pública. El cas de Libros del Asteroide és rellevant, per exemple. Recuperen autors nord-americans dels 50 i dels 60 amb gran eficàcia. Avui els volem parlar de russos, de literatura russa i la seva recuperació gràcies a Navona, un altre exemple editorial dels que esmentàvem, amb nova força d'ençà de la presència de Pere Sureda com a director literari.

TOLSTOI I TXÉKHOV PER REFRESCAR

Aquesta editorial acaba de publicar Hadjí Murat (1912-17), de Lev Tolstoi (1828-1910), i Drama en la cacería (1884), d'Anton P. Txékhov (1860-1904), tots dos textos molt interessants i, fins ara, relativament difícils de trobar. En el primer, l'autor de Guerra i pau i Anna Karènina fa una novel·la curta amb la temàtica de la guerra que ens explica una història amb molt d'interès actual. El llibre ens porta a terrenys de conflicte presents en la nostra memòria recent: Txetxènia, Daguestan, la influència musulmana i de l'imperi turc, rovellat però orgullós, previ a la Primera Guerra Mundial.

Drama en la cacería , d'Anton P. Txékhov, en la línia tradicional de l'autor (que tant d'èxit té a casa nostra gràcies a les seves obres de teatre), ens mostra els primers símptomes d'una societat que es troba ja al final del seu recorregut vital. És una narració escrita també amb voluntat irònica i un punt decadent, com a Les tres germanes o L'hort dels cirerers . I també hi ha problemàtica amorosa (l'amor com a desencadenant de les accions humanes) i, com a gran novetat, ens explica un crim.

És un crim passional (que justifica la inclusió de la novel·la en la col·lecció de misteri de Navona) explicat d'una manera molt original, incloent-hi l'estructura, que ens arriba estranyament moderna (amb un protagonista, per exemple, que vol publicar el seu relat en un diari per "guanyar diners", no pas per la fama) tot i els seus gairebé 130 anys d'existència. Txékhov, amb poca fe en el gènere policíac, va firmar-la amb pseudònim i, de fet, no es va recuperar fins després de la seva mort, dins un dels volums de les obres completes. Gran oportunitat, per tant, d'endur-se aquest parell de russos clàssics com a lectura estiuenca.

stats