ELS LLIBRES I LES COSES

El pacifisme tossut de Bertrand Russell

El pacifisme tossut de Bertrand Russell / BASSANO, 1936. NATIONAL PORTRAIT GALLERY LONDON Zoom

Hi ha referents que no hauríem d’oblidar. Bertrand Russell (1872-1970) n’és un. Filòsof, matemàtic i escriptor, des de la seva llibertat de pensament i el seu compromís personal encarna el millor del segle de les ideologies i les revolucions socials. Va ser educat a casa per preceptors, en el si d’una família aristocràtica, fins que amb 18 anys va entrar al Trinity College de Cambridge. Durant la Primera Guerra Mundial es va mantenir gairebé en solitari, a contracorrent, en el seu pacifisme, fins a ser expulsat de la seva càtedra al Trinity acusat d’antipatriota. Anys després, el 1961, quan ja en tenia 90, va ser empresonat de nou durant vuit dies per haver participat en una marxa cívica contra l’armament nuclear de la Gran Bretanya.

Defensor del feminisme i de la llibertat sexual, pacifista, socialista i ateu, Russell és autor d’una extensa obra que el 1950 li va valer el Nobel de literatura i de la qual ara s’ha traduït El sentit comú i la guerra nuclear, a càrrec de l’advocat August Gil Matamala, que el 1965 ja havia traduït els Assajos impopulars. El llibre el publica l’Institut Català Internacional per la Pau i editorial Angle, dins d’una interessant col·lecció on també han aparegut textos de Pau Casals i Hannah Arendt, entre d’altres.

Com el defineix Gil Matamala, Russell va ser “una síntesi original -i paradoxal- entre el tradicionalisme i l’extrema modernitat”, un pacifista heterodox que reconeixia la necessitat d’algunes guerres, però que creia que l’armament nuclear feia inviable seguir amb la cultura de la guerra. L’assaig que ara presentem va aparèixer el 1959 en plena Guerra Freda. Al costat d’Einstein, Russell ja s’havia convertit en referent contra l’armament nuclear. Avui només cal parar esment en el complicat desgel nuclear entre els EUA i l’Iran, o en la inseguretat que genera Corea del Nord, per entendre que el perill nuclear segueix perfectament vigent, tot i que ara sobretot es parli del terrorisme global jihadista.

Russell resumia així el seu pacifisme antinuclear: “Ara els perillosos no són els bàrbars. Al contrari, ara ho són els que estan al capdavant de la civilització”. Que ara l’evident barbàrie radical islamista no ens faci perdre de vista l’arsenal nuclear que segueix aquí, com una amenaça latent, contra la supervivència de la humanitat. Com adverteix al pròleg Ken Coates (1930-2010), polític laborista i estret col·laborador de Russell, amb la doctrina Putin “Rússia s’ha embarcat en unes polítiques que marquen de manera clara el començament d’una tercera fase en l’era nuclear”.