L’ESCUMA DE LES LLETRES

Som quixotescos?

Com més s’acosti el dia 1 d’octubre, més ens acostarem tots plegats a l’estimat Quixot. Cada vegada més estarem entre la ficció i la realitat, entre el seny i la bogeria. Empar Moliner proposava en aquest diari que si Colau no deixa l’Ajuntament per votar, que almenys permeti okupar-lo per fer-ho, donat el tracte exquisit que té amb els okupes. És fantàstic. Que no són gegants sinó molins? No, no, són gegants i són molins, les dues coses alhora. I aquí ens teniu, fent de Quixots, a punt de pagar les urnes a la catalana, com cal, entre tots, a tant per cap. Si cal es farà. No sé si Cervantes era català, però sí que els catalans som quixotescos en més d’una ocasió. No crec que ara mateix hàgim perdut el seny. Com més temps passa, en canvi, més tenim la sensació que ens enfrontem a tot i tothom. Vam celebrar amb alegria el cinquè centenari de la mort de Cervantes. És un autor que sempre va tractar bé Catalunya i Barcelona. De fet, la capital catalana és l’única ciutat del llibre que apareix descrita amb un cert detall (una de les raons en què se sustenta la teoria de l’autoria catalana). Visca el Quixot i endavant les atxes. Diuen que l’esteticisme ens perd, ja que som mediterranis, a més de llatins. És un altre tret diferencial. ¿És per això que Catalunya és una de les terres on més s’ha estimat i s’estima el Quixot? Com més dies passen, més tenim la sensació que ja no hi ha marxa enrere. L’ONU, la Unió Europea, els Estats Units, van manifestar-se contra la independència d’Eslovènia i Croàcia, ara just fa 25 anys. Només va caldre que Alemanya reconegués Eslovènia i es va acabar la història. Tots van anar-hi darrere. Repeteixo, visca el Quixot i endavant les urnes.

El Quixot al Grec

És per això que no puc deixar de recomanar una de les aportacions més interessants de la campanya del Grec que tot just comença la setmana entrant. Es tracta de Les véritables aventures de Don Quichotte, una coproducció catalanoquebequesa, multidisciplinària, interpretada en francès, castellà i català on es combinen actors reals amb titelles i elements audiovisuals. Alonso Quijada torna a convertir-se en el Quixot per defensar les seves veritables aventures davant de falsificadors com Avellaneda. Text i idea originals de Philippe Soldevila, a partir del text cervantí. A partir del dia 13, a l’Almeria Teatre.