L’ESCUMA DE LES LLETRES

La independència i els lectors

Senyores i senyors, amb la independència no llegirem més. L’endemà de la independència continuarem sent, per aquest ordre, un país mediterrani i llatí amb les mateixes prioritats culturals del dia anterior. La independència no vindrà acompanyada d’una vareta màgica que ens tocarà i, de sobte, ens guanyaran unes ganes insuperables de llegir. Un canvi d’aquesta magnitud demana temps, anys. ¿Que si som independents la cosa anirà millor? No pas d’entrada. Que hi hagi més diners -suposadament- no vol dir que se sàpiga com gastar-los. Els nostres polítics -que no són pitjors que els d’altres bandes- són bàsicament ignorants en matèria de cultura. L’endemà de la independència, continuaran iguals. L’actual conseller, historiador de formació, ha estat anteriorment conseller de Territori i Sostenibilitat. D’una conselleria a una altra que no té res a veure. Que cadascú es respongui la imatge que un govern dona amb accions així. Un conseller o ministre directament relacionat amb la cultura no ho faria millor obligatòriament, esclar. Però segurament s’enfrontaria a la feina d’una manera diferent, començant per la tria dels seus col·laboradors més directes.

Llegir és un cristo

Als ajuntaments passa igual. En el de Barcelona, el director de l’heterogènia direcció de l’Àrea d’Empresa, Cultura i Innovació ha hagut de veure com una revolta sectorial del món del llibre, amb escriptors, editors, llibreters, etc., l’obligava a fer marxa enrere parcialment en una campanya dedicada a la promoció de la lectura. El que s’ha rebutjat ha estat un intent banal i, sobretot, molt provincià, d’en principi avergonyir l’emperador del món occidental per la seva incultura. Això, fet des d’un país que té un índex de lectura més que mediocre. Fa vergonya. ¿Algú podria assegurar que en una Catalunya independent no s’hauria fet també aquesta campanya des de l’Ajuntament de Barcelona? Vet aquí, accions que són com focs artificials, de poca durada, que criden l’atenció. Són campanyes que organismes com l’Institut Ramon Llull i la Institució de les Lletres Catalanes, que funcionen al límit de les seves possibilitats, no farien mai tot i ser independents i disposar de més diners. Ha de quedar ben clar: només amb la independència no llegirem més.