ELS LLIBRES I LES COSES

La immensa força moral de Lev Tolstoi

La immensa  Força moral  de Lev Tolstoi / GETTY Zoom

L’atractiu de Lev Nikolàievitx Tolstoi -de l’obra, esclar, però també de l’home- rau en la bellesa de la seva força moral. Intèrpret sublim de l’ànima humana, ja va esdevenir en vida, i així ha perviscut en el record, un aristòcrata de la bondat, un revolucionari de l’esperit, un senyor fet poble, una torrentada d’acció i reflexió. Pacifista radical, anarcocristià al marge d’esglésies, socialista utòpic sense partit, bondadós fins a l’extravagància, vegetarià, educador i poliglot, Tolstoi concentra en la seva forta personalitat el millor de les revolucions del segle XIX.

L’autor de Guerra i pau i Anna Karènina, en la vellesa va convertir-se en un pol d’atracció, un referent. Retirat a la hisenda familiar de Iàsnaia Poliana, a la província de Tula, uns 200 quilòmetres al sud de Moscou, va dur una vida a cavall entre la feina intel·lectual -llegir i escriure- i la física -feines del camp i esport: en la vellesa va seguir muntant a cavall i banyant-se al riu-. Als dos volums d’ Así era Lev Tolstói, editats per Acantilado, Selma Ancira ha reunit i traduït testimonis de com l’escriptor va viure en aquell fructífer i llarg retir rural, envoltat de família, amics i admiradors que el visitaven i dels pagesos que l’adoraven, per als quals va crear escoles i als quals va protegir.

Al primer volum hi ha els records de qui va ser el lacai principal de Iàsnaia Poliana -explica un devot pelegrinatge a peu, tots dos sols, a un monestir-, un breu apunt de Txaikovski, de geni a geni -descriu Tolstoi com “un home senzill, irreprotxable, sincer”- i les impressions de l’explorador i periodista nord-americà George Kennan. Aquest porta a Iàsnaia Poliana una carta d’unes revolucionàries confinades a Sibèria, però Tolstoi es mostra inflexible: censura que hagin fet servir la violència. A Kennan el sorprèn la senzillesa de la vida que duu, veure’l vestir com un pobre, el fervor amb què defensa les seves idees -sintetitza el seu pensament: “Els que han fet avançar el món han estat els que han patit, no els que han infringit patiment”-, el seu “quixotisme”, la seva fortalesa física tot i l’edat i, per exemple, el fet que es passés una tarda fent unes sabates amb les seves pròpies mans.

Al segon volum, hi destaquen els records de boda de Sofia Andréievna, la seva esposa, de qui diu: “Vam conservar l’amor durant quaranta-vuit anys de la nostra vida en comú”. Quan es van casar, ella tenia 17 anys, i ell, 34. El dia que van arribar al casalot de Iàsnaia Poliana, els van rebre amb una icona de la Mare de Déu i el nen, un pa i un grapat de sal. D’allí ja pràcticament no es van moure.

També són reveladors els records del pintor Ilià Repin -“Com tota personalitat abassegadora, posseeix la sorprenent particularitat de produir en tots aquells que l’envolten un estat anímic especial”-, de l’escriptor i filòsof cristià japonès Tokutomi Roka -descriu un venerable Tots, a les portes dels 80 anys, alhora espiritual i quotidià-, i del poeta Valeri Iakovlevitx, que tanca el volum amb la descripció del funeral: “Tolstoi pertany al món sencer. Tota la humanitat li era propera [...]. Però estimava, amb un amor imbatible, Rússia”.