UN TAST DE CATALÀ

“El meu fill porta tres dies engripat”

En els comentaris al meu últim tastels lectors insistien en una posició molt estesa i poc matisada: tendien a ficar en un mateix sac tot el que perceben com a influència del castellà. No és la posició de la nova gramàtica de l’IEC (GLC) ni de la majoria de professionals de la llengua, que saben que si esborrem d’una llengua totes les influències de les llengües amb què conviu l’amputem de recursos que necessita, la handicapem.

Però per què “Té que venir avui” i “Porta dos dies engripat” -dues frases influïdes pel castellà- no mereixen la mateixa condemna? Per què la GLC diu que tenir que és “una construcció no acceptable” (pàg. 951) i porta X temps “és una construcció relativament recent” (pàg. 1202) que equival a la “més genuïna” fa X temps que?

Les raons són diverses i complexes. Els que corregim sabem que canviar tenir que per haver de, caldre, etc. no ens crea cap problema: la llengua no hi perd res. I que, en canvi, canviar porta X temps per fa X temps que no sempre permet dir el mateix amb el mateix sentit, la mateixa intenció i la mateixa sintaxi. També intuïm que només la influència del castellà pot haver dut a tenir que, mentre que en el cas de porta X tempspodria ser només un factor coadjuvant en un pas que la llengua pot fer tota sola.

Molts lectors, quan algú raona així, s’exciten: “És obrir la porta al catanyol!” Però obvien que el rebuig sistemàtic de tota influència forana portaria el català directament a la vitrina d’un museu. No sé si cal acceptar porta X temps però crec que el que determinarà que aquesta construcció s’integri o no a la llengua és la suma de sensibilitats dels seus parlants, començant pels més competents: els comunicadors i els creadors de llengua.

En aquest marc social tan advers molts lingüistes creiem que el mal menor no passa per un purisme extrem que esterilitza sinó per entendre que la interferència (que cal combatre a fons i sempre) és un subconjunt de la influència, i que “menys genuí” no sempre és sinònim de “menys català”.