UN TAST DE CATALÀ

Ens falten noms més curts per als sons de la llengua

Tothom qui té una certa base lingüística sap que no hi ha una correspondència unívoca entre les lletres i els sons d’una llengua. Una mateixa lletra pot representar diferents sons i un mateix so es pot representar amb diferents lletres i, sobretot, no tots els sons tenen una lletra específica que els representi.

Així doncs, si volem parlar amb precisió d’una llengua -per exemple, si l’ensenyem-, a més dels noms de les lletres, n’hem de saber els noms dels sons. I tots els sons tenen nom, però molt llarg. El nom de la lletra g és ge, però la g representa quatre sons diferents a gat, gec, mag i mig, que s’anomenen, respectivament, oclusiva velar sonora, fricativa palatoalveolar sonora, oclusiva velar sorda i africada palatoalveolar sorda.Llarg, no? I, per acabar-ho d’adobar, palatoalveolar té dos sinònims: pos talveolar i prepalatal.

Disposem de noms més curts per a alguns sons -parlem de vocal neutra, e oberta o essa sonora - però seria bo tenir-ne més. Els professors de català ho agrairien. Per exemple, el DIEC podria entrar gue i txe, i afegir a ge i ca -que ara ja són noms de lletres- una segona accepció com a noms de sons. I parlaríem dels sons gue, ge, ca i txe. Curt i clar.

Per als ieistes -cada cop n’hi ha més- necessitem un nom per al so que no saben fer: ella. I hi ha un cas en què desaprofitem, tristament, el que ja són noms de sons - ics i xeix - convertint-los en dues maneres d’anomenar la lletra x.

Però oi que no diem raigs xeix als raigs X ni tampoc demanem a la botiga una samarreta xeix xeix ela? I és que ics hauria de ser el nom de la lletra i també el del seu so ks (gz), i llavors xeix seria el nom útil i específic del so que la fonologia anomena fricativa palatoalveolar sorda.

Resulta sorprenent que una norma que tan sovint es complau a fer distincions inútils no en faci una que ja ve mig feta i ens podria fer servei. Al capdavall, no es tracta tant de donar noms curts a tots els sons com d’entrar al diccionari els noms de sons que la llengua i el sentit comú ja ens porten amb safata.