Si busqueu gitano i jueu al DIEC2us pot sorprendre -a mi em sorprèn- que, mentre que gitano és descrit en termes asèpticament antropològics i lingüístics, jueu té un tercer sentit pejoratiu: “usurer, persona que no mira sinó el guany”. Per contra, al diccionari de la GEC gitano també vol dir “que enganya o estafa” i “persona bruta i deixada”. I estic convençut que molts lectors consideraran que és el de la GEC el que hauria de rectificar, eliminant aquests dos sentits, i no pas el DIEC2 el que els hauria d’incloure.

Dissentint d’aquest parer, acadèmics de la RAE s’esforcen a defensar (fins ara amb èxit) el manteniment al DRAE de sentits pejoratius per a judío i gitano. Afirmen, contra el poderós embat de la correcció política, que la missió d’un diccionari és fer una fotografia del sentit que tenen les paraules per a una societat concreta en un moment concret, remarcant -sempre que calgui- el seu caràcter discriminatori, inapropiat i ofensiu. No seria, per tant, el desig que no s’usin en un cert sentit el que faria que l’accepció que el recull desaparegués del diccionari, sinó el retrocés real d’aquell ús entre els parlants.

Dit més simplement: per a ells, la missió d’un diccionari no és dictar el sentit de les paraules sinó fer de notari del seu ús, de manera que qui estudiï aquella cultura uns segles després hi trobi les claus per poder entendre-la. El parlant va al davant i el diccionari al darrere. Són els canvis socials els que canvien les paraules, i no al revés.

Entre els canvis introduïts en el DIEC2 aquest abril s’hi ha modificat l’entrada subnormal, on abans hi deia “que pateix una deficiència mental” ara hi diu “que presenta una discapacitat intel·lectual”. Un canvi que pretén diluir les connotacions insultants que s’havien adherit a la primera definició. Però el que més sorprènés que s’hi ha afegit un OBS. El DIEC2 ens està dient que el nou sentit ha nascut obsolet. ¿És obsolet en l’ús real o és la correcció política la que desitja (i dicta) que ho sigui? Val la pena reflexionar-hi.