El títol d’aquest tast és també el títol d’una fitxa de l’Optimot, una eina digital que divulga la normativa del català sota la directa supervisió de l’IEC. La fitxa, concretament la 1844/2, afirma que la “locució donat que no és correcta en català” i cal substituir-la per les formes atès que, com que, ja que, etc. Contra aquest parer, autors com Ruaix i llibres d’estil com l’ÉsAdir ja fa anys que admeten donat que ; i ara, per fi, la gramàtica de l’IEC (GLC) confirma que és una forma correcta i genuïna.

El mateix Optimot dona per bona (a la fitxa 7577/1) la frase “Donat el caràcter que té, és millor que no insisteixis”, i no sembla gens lògic que d’aquí no es pugui passar a “Donat que té mal caràcter, no insisteixis”. Això és el que ara argumenta la GLC (p. 1120), tot i que curiosament no diu en cap moment que la tradició normativa del mateix IEC -la que encara manté l’Optimot- era condemnar donat que. Esperem que ben aviat les fitxes de l’Optimot que contradiuen obertament la GLC -n’hi ha unes quantes- s’actualitzin.

Un cas semblant és degut a, una forma també tradicionalment condemnada com a locució causal (volent dir a causa de ). També en aquest cas la GLC ens ve a dir (p. 779) que és inevitable que partint del degut a que concorda amb un nom masculí (“L’èxit és degut al seu gran talent”) s’arribi a la locució causal (“Ha tingut èxit degut al seu gran talent”). La GLC abona així l’ús habitual que feia Coromines d’aquesta locució, arran del qual també és al D62 i al Gran Larousse català.

El lector té tot el dret a evitar aquests usos de donat que i degut a si els sent poc genuïns (jo mateix els evito), però la norma no pot dir que no són catalans quan es desprenen automàticament d’altres formes ben catalanes. No pot privar el català de fer un pas que fan la majoria de les seves llengües veïnes pel simple fet que les dues locucions causals que en resulten es van generalitzar abans en castellà. Una llengua no hauria d’alterar la seva pròpia evolució per evitar coincidir amb una altra.