Una campanya electoral tan atípica com la de l’1-O bé mereix un Manual de campanya electoral com el que acaba de publicar Adesiara en edició bilingüe llatí-català, escrit l’any 64 aC pel germà petit d’un dels grans clàssics llatins, el filòsof, advocat i polític Ciceró, l’autor, entre moltes altres obres, de les Catilinàries i les Filípiques. Era un orador brillant, un jove de classe mitjana de províncies que va formar-se i triomfar a Roma.
El llibre de Quint Ciceró -la traducció i edició l’han fet Ignasi X. Adiego i Alejandra de Riquer-és un text breu escrit per ajudar el germà gran a guanyar la campanya electoral per esdevenir cònsol. A la República romana cada any se n’escollien dos, de cònsols, i en aquella ocasió hi havia set candidats, entre ells el perillós Luci Sergi Catilina, violent, disbauxat i arruïnat membre d’una família noble. No sabem si Ciceró va seguir els consells del seu germà, però va sortir elegit i Catilina no, com tampoc l’any següent, fet que el portaria a tramar un cop d’estat denunciat precisament per Ciceró a les Catilinàries, quatre discursos que aconseguiren avortar la conjura i condemnar a mort Catilina i els seus còmplices. Sí, a Roma la política era sovint a vida o mort. A l’Espanya actual, també és bèstia -inhabilitacions, amenaces de presó, censura preventiva, multes milionàries...-, però no tant.
Què li suggeria Quint Ciceró al seu germà respecte dels seus principals oponents? “Un home emprenedor, honrat, eloqüent i que gaudeix del favor dels jutges ha de desitjar tenir uns rivals com aquests [es refereix a Catilina i a Gai Antoni Híbrida], tots dos assassins des de la infantesa, tots dos disbauxats, tots dos arruïnats [...]. No et serà difícil lluitar amb uns rivals molt més coneguts pels seus vicis que no pas il·lustres pel seu llinatge”.
Per aconseguir els vots, li aconsella no tenir gaires escrúpols alhora de cultivar amistats interessades: “Tot i que una campanya és en general empipadora, té, si més no, un avantatge: pots acceptar, sense faltar al decòrum, l’amistat de qui et vingui de gust, cosa que no series capaç de fer en la vida normal”. Li diu que ha de procurar estar “sempre envoltat d’una multitud”, l’avisa que en campanya “és necessària l’adulació”, l’adverteix que és bàsica “l’expressió del rostre i la manera de parlar”, li recomana fer promeses encara que no tingui clar que pugui complir-les -“una promesa resta subjecta a l’atzar, és per a un temps futur i afecta molt poca gent. En canvi, una negativa segur que t’enemista tot d’una i amb molta gent”- i, en fi, li fa notar que cal atendre “amb la màxima cura” l’opinió pública. I finalment: “Procura que tota la campanya desprengui un gran aparat, que sigui brillant, esplèndida, popular, que tingui la més gran aparença de dignitat, i fins i tot, si d’alguna manera és possible, que circulin, sobre els teus rivals, rumors d’assassinats, d’escàndols sexuals o de corrupció, molt escaients amb les seves formes de vida”.
Segur que els assessors de Trump i Clinton se’l van llegir, aquest manual. A la República Catalana estaria bé fer poc cas a Quint Ciceró i més aviat llegir el seu germà, el gran Marc Tul·li Ciceró.
