L’ESCUMA DE LES LLETRES

Tots direm que sí

Aquest dijous es va presentar a Barcelona el llibre Quadern de l’Europa trista, de l’eurodiputat valencià Jordi Sebastià (Bromera, 2017). Van parlar-ne Ramon Tremosa i Ernest Maragall, companys de l’autor al Parlament d’Estrasburg. És un llibre que arriba en el millor moment. L’eurodiputat valencià per Compromís defensa una idea d’Europa solidària que està agafant cada cop més forma en la ment de la burocràcia de Brussel·les (encara que no es pugui dir): l’egoisme dels estats actuals impedeix discutir i resoldre múltiples conflictes, com ara el d’Israel i Palestina, els refugiats... La Unió Europea del futur serà molt més pràctica si és l’Europa dels pobles i no la dels estats. Vet aquí, cap frontera. Precisament, en el seu llibre, Jordi Sebastià afirma: “És el moment de parlar de democràcia, de drets humans i d’igualtat, de deixar apartats els manuals d’economia i d’obrir els d’ètica”. Perquè, segons Sebastià, “les receptes dels gurus de les finances no serveixen per tractar les crisis de valors humans”. I ara per ara, són aquestes crisis les que posen més a prova les costures de la Unió. No tant per les problemàtiques de tipus estrictament polític a què ha d’enfrontar-se (Brexit, referèndum escocès, potser la qüestió catalana), sinó per les referides als drets humans, com ara la crisi dels refugiats, resolta a mitges, i hipòcritament per molts dels estats que la integren.

L’Europa ètica

Quadern de l’Europa trista és interessant perquè d’una manera senzilla però clara ens aclareix per què el Tractat de Roma sembla encarcarat i cada cop menys útil davant la fragmentació derivada dels interessos dels estats. A part d’això, Jordi Sebastià ens explica la seva tasca quotidiana d’europarlamentari, cosa, per altra banda, molt interessant, ja que no tenim ocasió de conèixer-la i que no és exactament igual que la tasca dels Parlaments dels diferents estats. Curiosament, és molt més personal i propera del que sembla. Entre els eurodiputats, vull dir, no pas amb la gent. Esmenta una frase del primer ministre italià, Matteo Renzi, quan Itàlia va substituir Grècia en la presidència de la Unió Europea: “Si Europa es fes ara mateix una selfie, com apareixeria? Poruga, trista, sense energia ni horitzó...” Visca l’alegria! Nosaltres, per si de cas, tothom, ben aviat, direm que sí. A Europa i al que calgui.