MINÚCIES

Sónar

Sónar / PERE VIRGILI Zoom

Ara que ja han passat unes quantes setmanes del macrofestival Sónar i aquest article, per tant, no pot dissuadir ningú d’anar-hi, resulta avinent fer una reflexió sobre l’auge d’aquest esdeveniment i de tots els que s’hi assemblen: cada cop n’hi ha més al nostre país, i més poblats. A la civilització europea, les grans assemblees de persones per celebrar alguna cosa, o per fer gresca, són una tradició tan antiga, almenys, com les desfilades romanes sota un arc de triomf després d’una conquesta o, també a Roma, els espectacles desaforats -lluny del for- als circs, amfiteatres i coliseus: se’n van construir centenars arreu de les terres romanitzades, encara que avui només en puguem contemplar unes quantes mostres.

La Roma republicana ja coneixia aquesta mena d’espectacles, però sembla clar que el zenit es va assolir a l’època imperial: el coliseu de Roma és del segle I, del temps de la dinastia Flàvia. De la mateixa manera que la República havia fonamentat el seu prestigi en les victòries arreu del continent, l’Imperi, més replegat o vagarós, el va fonamentar en aquesta mena d’assemblees de grans gentades. A les grans festes als circs i amfiteatres, la gent oblidava els maldecaps i l’endurança propis de la classe proletària -els pobres i els esclaus, que eren un tant per cent enorme de la població- tot fruint de les carreres de quadrigues, de les lluites a mort dels gladiadors i, més endavant, de la visió de colles de cristians sotmesos a la voracitat de lleons, llops i altres feres.

Per aquesta raó Juvenal, un poeta llatí a cavall dels segles I i II, va poder escriure en una de les seves Sàtires : “Si abans el poble romà oferia comandaments, feixos [símbol de la magistratura], legions i tot el que es vulgui, ara fa la viu-viu i desitja solament, amb avidesa, dues coses: pa i espectacles al circ [ panem et circenses ]”. La crisi econòmica dels darrers anys acaba d’explicar, igual que a Roma, que ara els polítics siguin una classe desprestigiada, i que la gent s’acontenti, o es consoli, podent menjar cada dia i podent participar i xalar en actes de masses.

El festival Sónar posseeix plenament aquestes característiques: reuneix sobretot gent jove -val a dir, amb poca o gens de feina, amb poc o cap futur- que, tres o quatre vegades l’any, i més sovint si hi comptem els concerts massius al Palau Sant Jordi, compensa, sublima i dissipa el seu malestar en sessions en què la música actua com a bàlsam consolador. És fàcil pensar que això agrada als governants neoliberals dels nostres dies: un cop hipnotitzats per una música delirant, queden neutralitzats per un bon temps els anhels revolucionaris i regeneradors que, en principi, són propis de tota persona jove.