Algun cop ja he subratllat la importància de distingir entre abocar i vessar. Una distinció que, tot i que hauria de tenir rellevància penal, alguns mitjans en català encara ignoren quan, en una mateixa notícia, alternen els termes abocament il·legal i vessament il·legal com si fossin sinònims. Ens ha empès a aquesta falsa sinonímia el fet que tinguin un únic equivalent en castellà: vertido. I és que vertido ve de verter, i verter tant pot implicar involuntarietat (com vessar ) com voluntarietat (com abocar ).

Fent sinònims abocament i vessament empobrim la llengua i perdem una distinció que sí que fan altres llengües. L’anglès, per exemple, per a l’acció voluntària té dumping i per a la involuntària spill o spillage. Tant l’abocament com el vessament de matèries tòxiques poden ser castigats, però no hi ha dubte que l’abocament, en la mesura que és una acció deliberada, comporta un agreujant.

És una raó semblant la que fa que l’Optimot i el Termcat ens adverteixin que quan copiem la informació continguda en un ordinador a un altre suport digital no bolquem dades sinó que aboquem dades : fem un abocament de dades i no pas una bolcada (o bolcatge ) de dades. Novament, el castellà volcar tant pot comportar la voluntarietat del nostre abocar com la involuntarietat del nostre bolcar. En aquest cas l’anglès també fa dump, que a més de ser una acció lliure i deliberada també expressa la idea d’abocar a l’engròs, sense mirar prim. Una mica el que passa als abocadors.

El cert, però, és que ja sigui per interferència o proximitat semàntica també ens trobem, sobretot a partir del segle XX, que alguns autors fan servir bolcar en el sentit del volcar que pressuposa voluntarietat. Es tracta d’usos no normatius amb unasola excepció (ja recollida al DIEC2): el bolcar-se (sinònim d’ abocar-se ) que vol dir “lliurar-se totalment a alguna acció”. Per expressar aquesta idea -com ja vaig dir en un altre tast -, em continua semblant més genuí i idiomàtic abocar-se.