L’ESCUMA DE LES LLETRES
Llegim Opinió 12/11/2016

Rankin i Nesbø, com a casa

Lluís A. Baulenas
2 min

Hi ha una diferència important entre la novel·la negra europea i la novel·la negra clàssica americana. Es tracta d’una qüestió tan simple com la llargada. La novel·la negra americana és, gairebé sempre, curta. A l’europea n’hi ha de curta, però hi abunda la llarga. Això marca, òbviament, una manera diferent d’enfocar els casos criminals. Els americans van per feina, amb el·lipsis temporals radicals, a ritme gairebé de guió cinematogràfic. A la novel·la negra europea sovint és el contrari: no solament no hi ha el·lipsis sinó que hi trobem força digressions narratives i argumentals. Això dóna lloc a novel·lots d’aquells que, tal com estan les coses, provoquen veritable pànic a les editorials… i un gran plaer als lectors interessats. Dos exemples d’autors europeus desacomplexats pel que fa a la llargada de les seves produccions són l’escocès Ian Rankin i el noruec Jo Nesbø.

Rebus i Hole

Tots dos tenen dos protagonistes, els inspectors (o ara ja exinspectors) John Rebus i Harry Hole, els casos dels quals, últimament, ens arriben en entregues de més de 600 pàgines. Podria ser un inconvenient per a qui vulgui conèixer-los per primer cop, però per als seus lectors habituals és una benedicció: històries ben travades i absolutament contemporànies, protagonistes i personatges secundaris ben construïts i històries personals justificades i interessants. Després de tantes aventures viscudes plegats, el lector entra en el món de Rebus i Hole com si fossin vells coneguts. Et provoquen aquest caliu que només pot donar el fet d’haver compartit tantes aventures junts. Vostè, amable lector, dirà: “Aquesta sensació te la provoca qualsevol sèrie de novel·les protagonitzada pel mateix personatge”. I tindrà raó, i alhora, no. Mai de la vida sentirà aquesta proximitat amb Sherlock Holmes o Hercule Poirot. Entre altres raons, perquè Rankin i Nesbø, a diferència d’Agatha Christie o d’Arthur Conan Doyle, no en tenen prou amb el cas criminal. I fan novel·les llarguíssimes on el temps s’estira, i tu, com a lector, pots estirar-te també amb ells. L’únic lamentable és el poc interès de RBA a traduir Rankin al català. Al contrari de Nesbø, sempre puntual en la nostra llengua gràcies a Proa i les magnífiques traduccions de Meritxell Salvany i Laia Font.

stats