Malgrat que Goethe ja va insinuar que el món assumiria cada vegada més que la literatura només té interès si es llegeixen tots els seus grans valors, escrits en la llengua que sigui -o traduïts de la llengua que sigui-, gairebé tots els països de la Unió Europea continuen ensenyant als seus escolars la literatura del seu país, escrita amb la llengua nacional.
Fa poc vaig tenir l’avinentesa de trobar-me amb un estol d’estudiants i estudiantes de diversos països europeus, i no vaig resistir la temptació de preguntar-los quins llibres havien llegit dins el currículum dels seus estudis respectius. Jo tenia la idea que Catalunya constituïa una excepció, que lamentava, i que aquí només feien llegir als estudiants de batxillerat el Mecanoscrit del segon origen, quatre poemes de Salvador Espriu i una comèdia de Sagarra: tot molt valuós, però sense que arribi a donar una idea del que ha estat la gran literatura del continent.
Llavors, tot parlant de la qüestió, els francesos em van dir que només feien, a l’educació secundària, un repàs a l’obra de Montaigne, dues faules de La Fontaine, una mica del Baudelaire més cast, i poca cosa més. Els alemanys em van dir que a l’escola llegien una mica de Goethe ben triat -ja és molt-, el Woyzeck de Büchner -això està molt bé-, una novel·la de Günter Grass, dos poemes de Brecht i no gaire més. Els italians sabien qui era Dante -això es dona per descomptat-, havien llegit un o altre sonet de Petrarca i algun poema de Leopardi. Els catalans joves no saben qui és Hölderlin; els alemanys no saben qui va ser Montale; els italians no havien llegit ni una sola narració del vast panorama del romanticisme alemany.
Vaig concloure que, per culpa dels programes educatius, ningú, al continent, s’ha fet una idea global del que ha estat la gran literatura nostra (vull dir europea) entre els segles XII -per triar una fita molt avançada- i el segle XX. La idea de Goethe segons la qual el que té valor -quan un home o una dona estudia literatura al col·legi-és el panorama interrelacionat de totes les nostres literatures continentals, no s’ha acomplert. ¿No voldrien les nostres (ara, catalanes) institucions pedagògiques que un aplec de coneixedors de la literatura universal els fes una antologia de tot el que ha produït el món literari a partir de les literatures hebrea, grega, romana i cristiana per a ús dels escolars? No. No ho voldrien ni les nostres, ni les de França, ni les d’Itàlia, ni les alemanyes, pel que es veu.
I vaig pensar que una de les bones maneres de ser independents, però enraonadament nacionalistes, pel que fa a les literatures, seria barrejar-les totes, fer-ne una floresta assumible per a estudiants adolescents, i divulgar-la pertot, com es divulguen les lleis del comerç i el mercadeig des de Brussel·les. Vana idea, nebulosa il·lusió!
