BarcelonaEntre els nombrosos canvis que s’han introduït aquest abril al DIEC2 n’hi ha un que afecta l’ús de nombre i número, una distinció semàntica que algun dia ens haurem de plantejar si aporta matisos que compensin els maldecaps que dona fins i tot als usuaris més experts. Seria el cas dels mateixos redactors del diccionari normatiu, que, després de reflexionar-hi, han decidit que alguns números eren nombres, i alguns nombres, números. Vegem-ho.

El nombre ha passat a número a “dues cartes del mateix número”, “número alt”, “quin número ha sortit?”, “fer números a la pissarra”, etc. I el número ha passat a nombre a “té com a base el nombre 2”, “signe que representa el nombre 6”, etc. Són rellevants els canvis a l’entrada loteria (que ara premia números) i a capicua (que ara és definit com un número).

La precisió semàntica que provoca tots aquests canvis és a l’entrada número i, més concretament, a la nova accepció 1.2., que diu: “Signe amb què es representa un nombre”. Simplificant, per al concepte abstracte matemàtic sempre nombre, per a l’expressió d’aquest concepte en un signe sempre número.

La nova accepció és més àmplia i inclusiva que la prèvia (“Nombre amb què una persona o cosa és designada dins una sèrie o col·lecció”) i jo diria que la fa innecessària.

És per això que no podem escriure nombres a la pissarra i que un signe no pot representar un número sinó un nombre. Molts dels usos que han deixat de ser correctes ja eren a les fitxes manuscrites de Fabra i alguns són encara en altres diccionaris.

No cal dir que nombre manté els dos altres sentits que ja tenia: el de quantitat (“un nombre de coses”) i el de categoria gramatical (“el gènere i el nombre d’un nom”). Però en el sentit matemàtic queda més clar que només pot ser un concepte abstracte. Potser per això ara el DIEC2 ens diu que capicua és un número i enter un nombre. Deu considerar que capicua està massa lligat a l’experiència quotidiana perquè sigui destriable del signe escrit que l’expressa.