A principis dels anys 20 del segle XX, aviat farà cent anys, J.V. Foix, poeta i periodista, ja no era un jove eixelebrat, si mai ho havia estat. Estèticament i cívicament, es movia entre l’avantguarda i el Noucentisme. En el terreny literari i en el polític fugia del sentimentalisme romàntic i buscava una modernitat arrelada. Estava a punt d’entrar en la trentena. Des d’un cert flirteig amb el provençal Charles Maurras i amb el naixent feixisme italià, del qual aviat es desmarcaria, escrivia coses tan actuals com aquestes: “El catalanisme és un moviment polític, francament integrador, antiseparatista, doncs, intervencionista, que cerca dotar Barcelona d’un territori adient a les seves possibilitats de capital d’un gran Estat”. “Nosaltres partim del principi d’una Catalunya-nació que vol alliberar-se de l’Espanya-Estat per assajar una constitució federal. Segons el nostre punt de vista, per tal que es realitzi aquesta entesa peninsular, cal que, en la seva estructura actual, desaparegui Espanya”. “Intervencionista o secessionista, humil o imperial, el catalanisme és el contrari d’un moviment isolador, d’un separatisme separatista. Catalunya no solament no vol isolar-se, sinó que la seva motivació inicial és alliberar-se de la localització a què la té sotmesa Castella”.

Com es pot comprovar, aquests textos doctrinaris són d’una vigència processista -perdó per la paraulota- rabiosa. Foix els va reunir el 1934, en ple esclat del catalanisme republicà, al llibre Revolució catalanista, escrit amb l’amic Josep Carbonell, amb qui des de Sitges havia fet la revista Monitor, primer, i l’avantguardista L’Amic de les Arts, després. Les divuits reflexions breus del capítol foixià d’aquell llibre, Punts de meditació catalanista, les publiquem la setmana que ve a l’ARA amb la col·laboració de la Fundació J.V. Foix, coincidint amb els 30 anys de la mort de l’autor.

Amb aquest volum, tan políticament significatiu i per al qual hem cregut oportú conservar el títol Revolució catalanista, també es podrà adquirir [al preu conjunt de 9,95 €] una samarreta amb el Poema de Catalunya de Foix estampat, aquell triangle en què als tres costats s’hi pot llegir “Mar Mediterrani”. En el rerefons d’aquest cal·ligrama hi ha una idea que Foix explicita en les seves meditacions: “Si per un plebiscit fos possible d’atorgar a Catalunya el dret de segregar-se territorialment del continent i de constituir-se en paradís flotant damunt la Mediterrània, estem segurs de la majoria imponent que donaria el seu vot favorable”. Un plebiscit... Ara en diem referèndum i el plantegem en termes més prosaics i concrets. Que Foix ens il·lumini!

En tot cas, ell ho tenia clar: “El catalanisme polític és representat per la tendència general dels catalans a reclamar el reconeixement de llur comunitat com a nació lliure i per llur afany persistent de donar a aquesta comunitat una estructura estatal”. “A cada nació, un estat, s’ha dit; però és més: a cada cultura li cal un Estat. I per a la protecció, l’expansió i el domini de la cultura catalana, un Estat protector urgeix, si no es vol la seva desaparició imminent”. Així ho veia Foix.