UN TAST DE CATALÀ

Ho vull per ara, per després, per demà, per quan puguis

En l’envitricollat vesper del per i per a la gramàtica de l’IEC (GLC) renuncia a fixar una norma general i, grosso modo, ens n’ofereix tres: la fabriana, la que s’ajusta a l’ús dels parlars que distingeixen per i per a i la més practicada en el central: la Coromines-Solà.

Dic grosso modo perquè, sobretot en l’últim cas, manté una excepció notable contra el criteri vigent en els llibres d’estil més seguits i influents.La norma Coromines-Solà, amb una voluntat simplificadora, mantenia l’oposició per / per a davant els sintagmes nominals i la neutralitzava, reduint-la a per, davant els infinitius, els adverbis i les conjuncions.Limitava per a als contextos en què, oposant-se a per, creava una distinció semàntica, cosa que no passa a “Ho vull per (a) ara / demà / quan puguis”.

La GLC, en canvi, s’obre a acceptar la norma amb els infinitius, però (sorprenentment per a mi) no sembla que accepti que la destinació en el temps es pugui expressar amb per davant d’ avui, divendres, quan puguis, abans de Nadal, més tard, d’aquí una hora, etc. I estableix (p. 749) que només per a “designa el límit o moment posterior en què una cosa té validesa o s’ha de concretar”, independentment de si al darrere hi ha un adverbi, una preposició, un sintagma nominal o altres construccions.

Són excepcions, segons la GLC, sempre (“Sigui beneit per sempre el teu nom”) o ara i avui en frases del tipus “Per ara/avui, ja en tenim prou”. La raó, diu, és que aquests adverbis no designen un moment posterior, sinó el moment present. Però unes línies més amunt hi trobo “He d’escriure un guió per a avui mateix”, que és moment present.¿I si el guió l’he d’escriure “per (a) ara mateix”?

No acabo d’entendre per què la GLC no s’obre a la norma Coromines-Solà també en el cas dels adverbis i les conjuncions. Sobretot tenint en compte que la practiquen la majoria de professionals de la llengua a Catalunya i que fer marxa enrere en aquest punt torna a complicar el que ja s’havia simplificat; i no aporta, a canvi, gairebé res.

Més continguts de llegim