L’ESCUMA DE LES LLETRES

Elif Shafak, creadora i compromesa

Aquest dijous va tenir lloc al CCCB la conferència L’erosió de les llibertats i les lluites de les dones a Turquia, que va oferir l’escriptora turca Elif Shafak. L’acte, presentat per Carme Colomina, periodista i investigadora associada del CIDOB, ens va permetre conèixer més a fons aquesta escriptora turca. De fet, ja en teníem notícia literàriament gràcies a la remarcable novel·la El bastard d’Istanbul (Ara Llibres, 2007). És coneguda també pel seu compromís en la defensa de diverses minories reprimides a Turquia -com ara les dones i els “altres” col·lectius sexuals (LGTB, lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals) i els pobles armeni i kurd-, i, ara també, dels drets dels refugiats. No es tracta d’una persona, d’una intel·lectual, amb uns interessos particulars a defensar, sinó amb uns altres de generals i variats. És cert que la conferència de dijous va estar centrada en la problemàtica de les dones i en com afecta a aquest col·lectiu la nova situació política creada a Turquia després del recent cop d’estat, però l’escriptora, tal com hem dit, és un referent d’altres minories amb problemes. La seva posició en la Turquia d’ara mateix no és gens fàcil.

Compliquem-nos la vida

Tornem als vells temps, quan els escriptors i els intel·lectuals parlaven del compromís. En els darrers anys, amb l’explosió del poder dels mèdia, ens n’havíem oblidat. La discussió, la dialèctica, la marcaven -i la marquen- els tertulians, els xerraires professionals de la ràdio i la televisió. ¿Tot aquest entramat dels nous referents socials televisius i mediàtics podria ensorrar-se davant una crisi de debò, com a Turquia, amb una regressió important de les poques llibertats democràtiques guanyades els darrers anys? Elif Shafak va parlar de l’erosió de la llibertat i la lluita de les dones com una relació impossible de destriar. I demostra que l’antiga discussió sobre el paper de l’escriptor torna a estar al dia: avantguarda estètica, però també avantguarda ideològica. L’escriptor que té alguna cosa a dir sobre assumptes que ens afecten a tots. Pot fer-ho des de la creença ferma del valor terapèutic i revolucionari de l’art, és a dir, des de la pròpia obra. També pot fer-ho des de la implicació social i política. O des dels dos vessants, tal com fa, valenta, Elif Shafak. Que tingui sort.