MINÚCIES

Einstein

Einstein / WIKIPEDIA Zoom

Del gran físic i matemàtic del segle XX se n’expliquen moltes, i una ja la vaig explicar: la dels paraigües. En tenia dos, un a la feina i l’altre a casa, però no agafava mai ni l’un ni l’altre per por que tots dos es quedessin al mateix lloc, i cap a l’altre. Però n’hi ha una pila més. Per exemple, Einstein tenia una idea molt sàvia del progrés. Ara la tenim molt pobra; tant, que la gent diu que tal o tal cosa “no és pròpia del segle XXI”, com si la nit del 31 de desembre de l’any 1999, per art de màgia, tota la història hagués entrat en un període radicalment o necessàriament distint i millor. No. La història, com la naturalesa, no fa salts. De vegades, estudiant-la, em fa l’efecte que l’únic salt important que s’ha produït a la història de la humanitat és el que va del paleolític al neolític; és a dir, de l’època que els homes havien de sortir a caçar per poder menjar, com qualsevol animal, a l’època en què la terra es va començar a parcel·lar, els camps es van començar a conrear i va començar la propietat privada.

A Einstein li van preguntar una vegada quina idea tenia del progrés. Va respondre: “El progrés només és el canvi dels nostres conflictes i incomoditats per uns altres conflictes i incomoditats molt més perfeccionats. Les noves incomoditats són tan incòmodes com les antigues, però els conflictes són cada dia més difícils de resoldre”. Hauria estat bé saber la seva opinió sobre les mal anomenades “noves tecnologies”, val a dir “noves tècniques”, quan el pensament filosòfic del continent -des de Heidegger a Ortega- començava a postular, amb malfiança, que la tècnica ens involucraria en una deriva molt perillosa; tant, que podria acabar pertot amb la necessitat de mà d’obra.

En una ocasió li van preguntar si arribaria a descompondre l’àtom en les seves partícules. Va dir que sí, que la ciència no té límits, com certes formes del comportament humà, començant per l’estupidesa. I a un que no l’acabava d’entendre, perquè devia ser toix, li ho va explicar d’aquesta manera: “A la llarga, serà molt més fàcil desfer un àtom en les seves partícules elementals que desfer els prejudicis d’un ximple”. Era amable, però una vegada va topar amb una dona que començava a tenir dubtes sobre la vida eterna malgrat la seva gran religiositat que li va preguntar quina idea tenia de l’etern. Ell li va dir: “L’eternitat és el temps que vostè trigaria a entendre les meves teories”. Sento que fos una dona; podria haver estat perfectament un home; així i tot, les dones creuen més en Déu que els homes. Mireu, si no, qui va a missa o a conferències filosòfiques de l’Institut d’Humanitats.