UN TAST DE CATALÀ

Ben educat, mal educat, beneducat, maleducat

Dins l’entrada educat del DIEC2 hi trobem, en negreta cursiva, les locucions ben educat i mal educat, que hi són definides com algú “que té / no té urbanitat”. Són locucions perquè equivalen a una paraula i tenen un sentit diferent de la simple coincidència en una frase dels mots que les formen. Dit tècnicament: perquè han experimentat un cert grau de lexicalització. Ben educat és locució a (1) “X és ben educat i simpàtic” i és simple coincidència de l’adverbi ben i el participi educat a (2) “X va ser molt ben educat pel seu pare”. Ben alimentat, en canvi, només pot ser això segon.

Ara bé, hi ha una clara asimetria entre ben educat i mal educat que ara el DIEC2 no recull (és probable que ho acabi fent). Jo puc dir (3) “X és un mal educat” però no puc dir (4) “X és un ben educat”. Mentre que a (1) ben educat equivalia a un adjectiu, a (3) mal educat és un adjectiu substantivat, i aquest segon pas aprofundeix en la lexicalització i fa més que aconsellable l’aglutinació.

És, doncs, una anomalia que el DIEC2 no entri maleducat igual que entra, entre moltes altres formes similars, malparit o malparlat. Entra malparit però no benparit, perquè podem parlar d’un malparit i molt rarament d’un benparit. Però, curiosament, sí que entra benparlat, tot i que no sembla que puguem dir que algú és un benparlat i sembla un cas anàleg a ben educat. Sigui com sigui, i contra el parer de la fitxa 7338/1 de l’Optimot, jo diria que són formes que no van necessàriament lligades als verbs malparir, malparlar, etc. De fet, benparlar no és al DIEC2, i tampoc cal que hi sigui maleducar.

Tal com jo ho veig, la conversió de ben/mal + participi en adjectiu pot comportar, o no, aglutinació, però la substantivació la fa obligatòria. Tan obligatòria que, per molt que benparit no sigui al diccionari si, fentun ús creatiu de la llengua, un escriptor digués o fes dir a un personatge que algú és un benparit, faria molt bé d’escriure-ho junt. Més important que obeir literalment el diccionari és entendre i saber aplicar les regles lèxiques que el regeixen.