L’ESCUMA DE LES LLETRES

La Beckett I el gènere

La Sala Beckett, sempre atenta a les sensibilitats creatives contemporànies, ha programat per d’aquí unes quantes setmanes un cicle de conferències, tallers i espectacles sobre La construcció d’estereotips de gènere en la ficció. Toni Casares, director de la sala, ens avisa “...davant les trampes d’una cultura masclista que duem històricament incorporada...”. Té raó. La qüestió afecta tant els autors teatrals com els narradors. De fet, en el fons, hi trobem un dels punts principals del compromís del creador, si voleu en percentatges: què és més important, el mitjà o el missatge? O, en aquest cas, una proposta que engloba mitjà i missatge, ja que una obra de teatre o una novel·la curosa amb la discriminació de gènere, sense parlar-ne explícitament, ja estaria donant el missatge. La responsabilitat dels creadors és total. Hi ha narradors als quals la correcció narrativa en matèria de gènere portaria a caure en la inversemblança i l’anacronia. Si un creador teatral o narratiu situa la seva obra a la primera Edat Mitjana i basa el seu relat, sense fixar el context, en la idea que els cristians eren bàrbars perquè eren uns porcs, ja que no es rentaven (cosa certa), i els àrabs eren civilitzats perquè eren nets haurà de filar molt prim per no caure en anacronia.

Estereotips revisables?

Val a dir que el teatre permet més fàcilment revisitar una obra i adaptar-la, segons el criteri de l’autor i del director. Jo mateix, si la Beckett decidís muntar una de les meves obres de teatre (ai…), com que gairebé totes són contemporànies, em comprometria a fer una revisió de diversos aspectes, entre els quals l’ús dels estereotips de gènere. En narrativa, no. Avui en dia ja hi ha una minoria d’autors que publiquen les novel·les només en format digital. Aquesta actitud fa realitat en sentit estricte el concepte de l’obra oberta: una novel·la no s’acabarà mai. L’autor la podrà revisar i republicar contínuament. I, no cal dir-ho, un dels factors que podrà modificar serà precisament aquest, el tractament dels estereotips de gènere. De fet, podria donar a lloc a una oferta curiosa: “¿Aquesta novel·la com la voldrà, amb estereotips de gènere o sense?” En fi, una felicitació cordial als amics de la Sala Beckett, que un cop més assumeixen la seva responsabilitat en l’àmbit creatiu de casa nostra.