La norma fins ara vigent, que en qüestions de detall és explicitada per les fitxes de l’Optimot, considerava que només era genuí buscar “un lloc per anar” (o “un lloc on es pugui anar”) i “algú per refer la vida” (o “algú amb qui es pugui refer la vida”), però la GLC (la nova gramàtica normativa) -que arriba a les llibreries dimecres que ve- ja ens permet buscar “un lloc on anar” i “algú amb qui refer la vida”.

Dit en termes gramaticals, la nova norma considera que en català és possible i genuí que pronoms relatius com ara on i amb qui vagin seguits d’un infinitiu, mentre que la fins ara vigent obligava a recórrer a una estructura de per + infinitiu o bé a formar el relatiu amb un verb en forma personal. Ara bé, com en tants altres casos, no obre la porta de bat a bat ni indiscriminadament. Continua veient preferibles les solucions de l’antiga norma i, sobretot, restringeix les que ha passat a acceptar a uns casos concrets.

Quins casos? 1) Aquells en què, com en els dos exemples que hem posat, el subjecte del verb principal també és subjecte de l’infinitiu: els que busquen el lloc també són els que hi van i els que busquen algú també hi volen refer la vida. 2) Estructures que ja trobàvem molt sovint en els fullets turístics, com ara “Hotels on allotjar-se”, “Restaurants on degustar la cuina local”. Era difícil evitar-les, perquè són formes més breus, més àgils, que les fins ara normatives. 3) Frases en què el relatiu no té antecedent i depèn de tenir o haver-hi en forma negativa: “No tinc de què parlar”, “No hi ha per on agafar-ho”.

Però hi ha una restricció molt important que es manté: en els relatius seguits d’infinitiu, el relatiu no pot ser mai l’objecte directe de l’infinitiu. La frase “Tinc moltes coses que comprar” segueix sent una clara interferència del castellà perquè, encara que el subjecte del verb principal sigui també subjecte de l’infinitiu, el relatiu que és l’objecte directe de l’infinitiu comprar. I és per aquest mateix motiu que “No tinc res que dir” l’hem de continuar canviant sempre per “No tinc res a dir”.