L’ESCUMA DE LES LLETRES

Al nivell dels Estats Units

Sempre ens han bombardejat en el sentit que les coses que passen als Estats Units acaben arribant a casa nostra entre deu i vint anys més tard. Si més no, la intensitat de determinats fenòmens, sobretot pel que fa a cultura, moda, entreteniment etc., la cosa és bastant evident. Doncs bé, resulta que ara mateix, un observador imparcial podria veure com hi ha un índex en què nord-americans i catalans convergeixen clarament: el de vendes de lectors electrònics i, no cal dir-ho, del producte que necessiten per funcionar, els llibres digitals. El fenomen ha anat molt lent a casa nostra. Per contra, als Estats Units ha vist l’ascens, l’estabilització i la progressiva caiguda fins als nostres dies (que viuen una altra estabilització, però ara ja a la baixa). Ells han fet el circuit sencer i nosaltres ens hem quedat aturats al principi; per tant, sense voler-ho, no trigarem gaire a poder dir que estem al seu nivell. A casa nostra hi ha editorials que ja no veuen necessària la inversió en el llibre digital, per petita que sigui. Exigeix una mínima infraestructura i, vistos els resultats, opten per no oferir-lo quan fa relativament poc es donava per descomptat que l’edició en paper anava acompanyada automàticament de la digital.

Lectors electrònics, ‘kaput’

Ja no és així. Això, no cal dir-ho, penalitza els lectors que, romanticismes a part, necessitaven de debò els llibres digitals (persones amb problemes de manipulació, amb problemes de visió, etc.). Però el negoci és el negoci. Encara recordem aquelles prediccions, encara no fa deu anys, d’agents literaris i editors en el sentit que el llibre de paper estava fatalment destinat a convertir-se en un article residual, gairebé un objecte de regal, mentre que l’hàbit lector es mantindria -i fins i tot augmentaria, es creien que captarien les joves generacions- gràcies a l’edició digital. I bé, no ha sigut així. I als que no necessitem ni volem llegir gràcies a un lector electrònic, no ens apassiona tampoc saber que aquests dispositius puguin arribar a desaparèixer. El que és evident és que el llibre de paper, a casa nostra, ha mantingut l’hegemonia. I el que voldríem és que, en paral·lel, no deixés d’haver-hi llibre digital, encara que arribés gràcies a altres dispositius electrònics.