ELS CLÀSSICS
Llegim 08/11/2014

Els ocellots dels anys 30

Jordi Nopca
1 min

F a uns dies, l’editora Maria Bohigas comentava que en el panorama literari català contemporani han aparegut una sèrie “d’ocellots estranys” que val la pena seguir amb atenció. Revisant la dècada dels 30 l’efecte és similar: al mateix temps que Mercè Rodoreda publicava Sóc una dona honrada? (1932) i tres novel·les més que després no deixaria reeditar, Francesc Trabal barrejava sentiments i estirabots en llibres com Era una dona com les altres (1932); Salvador Espriu publicava diversos llibres de narrativa -entre els quals hi havia el magnífic i gairebé oblidat Aspectes (1934)-, i Pere Calders debutava amb els contes d’ El primer arlequí (1936).

El desenllaç de la Guerra Civil obligaria a ajornar les trajectòries de tots quatre autors. Espriu gairebé va abandonar la prosa, fins que va renéixer com a poeta amb Cementiri de Sinera (1946). Francesc Trabal es va instal·lar a Xile i no va publicar res fins a Temperatura (1947). Rodoreda va viure a París i a Ginebra, des d’on va escriure Vint-i-dos contes (1958) i La plaça del Diamant (1962). I Calders, durant l’estada a Mèxic (1939-1962) va treballar alguns dels seus grans llibres, des de Cròniques de la veritat oculta (1955) fins a L’ombra de l’atzavara, que va publicar a Selecta al 1964, quan ja havia tornat a Barcelona.

stats