L’ESCUMA DE LES LLETRES

Una llista negra de mals catalans

Una de les novetats d’aquest Sant Jordi és Perles catalanes: tres segles de col·laboracionistes, de Salvador Avià, Jordi Avià i Joan-Marc Passada (Viena Edicions). El llibre, escrit de manera planera, estableix una mena de llista negra de mals catalans dels últims tres segles. Es tracta d’una proposta plenament d’opinió i, per tant, amb la qual pots estar més o menys d’acord. Al llibre s’hi barregen col·laboracionistes amb colonialistes i espanyolistes. Com que no s’esmenta al títol, sembla com si tot anés dins un mateix sac. I, esclar, no és el mateix l’actitud de Fra Juníper Serra, semblant a la d’altres frares conqueridors, que la d’un altre frare, aquest sí, molt més terrible, com va ser el bisbe Pla i Deniel, durant la Guerra Civil i després. Tots dos van justificar la persecució i mort dels enemics de l’Església. La diferència era que el primer ho feia des del punt de vista del conqueridor que guanyava nous fidels per al cristianisme (encara que fos matant-los a cop de creu) mentre que el segon, en ple segle XX, era còmplice plenament conscient de l’horror de sang provocat per la victòria inclement de Franco. Tots dos van ser catalans, però només el segon seria estrictament col·laboracionista.

LA LLISTA DELS VENCEDORS

El mateix concepte de col·laboracionista és un concepte modern. De col·laboracionistes n’hi ha hagut a tots els països i cultures. ¿Què vol dir? ¿Col·laborar amb l’enemic en temps de guerra? ¿O en temps de postguerra sagnant, com a Espanya després de 1939? El que ensenya la història és que, mentre dura l’època dels vencedors, no hi ha col·laboracionistes. No n’hi havia a Espanya, sinó que hi havia bons espanyols. Però el més curiós és que gairebé tampoc n’hi havia a França després de la Segona Guerra Mundial. Tret dels casos més evidents, França, amb la seva reescriptura de la història, va minimitzar l’existència de col·laboracionistes i va exagerar l’acció de la resistència. Sempre és igual, a tot arreu. Perles catalanes té la gràcia de donar-te una relació dels carrers, estàtues i monuments de què encara gaudeixen els integrants de la llista. I de la contradicció que suposa que, en molts casos, siguin encara avui en dia fills predilectes del lloc on van néixer.