Al llarg de més de tres dècades d’història, la Setmana del Llibre en Català ha anat reorientant el seu discurs cap a l’actualitat, i aquest 2015 concentrarà en onze dies més d’un centenar de presentacions de novetats de tots els gèneres. La Setmana vol mostrar la vitalitat i diversitat del sector editorial en català amb un ventall de propostes el màxim d’ampli possible.

Alguns grans noms catalans

Després de guanyar-se milers de lectors amb Quan érem feliços i Quan en dèiem xampany, Rafel Nadal presenta la novel·la La maledicció dels Palmisano (Columna), una història de guerra i amor ambientada al sud d’Itàlia durant la Primera i la Segona Guerra Mundial i el temps d’entreguerres: en parlarà amb Eva Piquer aquesta tarda (19.30 h, Plaça de l’Escriptura). També avui Andreu Carranza parlarà d’ El poeta del poble, la biografia novel·lada de Jacint Verdaguer amb la qual va guanyar l’últim premi Josep Pla (19.15 h, Plaça de la Paraula).

Joan Carreras, que va merèixer l’últim premi Sant Jordi amb L’àguila negra (Proa), abordarà la presència de la música en la seva literatura -que ja s’endevina al títol, agafat de la versió de Maria del Mar Bonet d’una cançó de Barbara- acompanyat de Vicent Sanchis (demà, 20.15 h, Plaça de la Paraula). Martí Gironell, un dels novel·listes més venuts del Sant Jordi passat, presentarà Strappo (Ediciones B), sobre l’espoli del Romànic català durant les primeres dècades del segle XX (10 de setembre, 20.15 h, Plaça del Llibre). També Coia Valls demostrarà, en una conversa amb Enric Calpena, per què els seus lectors li són tan fidels: la seva última novel·la, publicada per Ediciones B, és Amor prohibit (10 de setembre, 18.45 h, Plaça del Llibre). Després d’escriure sobre l’amistat entre els poetes Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Sebastià Alzamora torna a ambientar una novel·la en terres mallorquines, La malcontenta (Proa): la presentarà amb el cantautor Roger Mas (12 de setembre, 20 h, Plaça de la Paraula). Un dels últims autors premiats, Salvador Company, donarà a conèixer Sense fi, un retrat calidoscòpic de la descomposició d’una societat tèrbola, on es barregen corrupció política, dopatge esportiu, infidelitats, prostitució i misèria moral. La novel·la, que s’ha emportat el Pin i Soler, l’ha publicat Angle Editorial (13 de setembre, 11.30 h, Plaça de la Paraula). I Najat el Hachmi, que amb La filla estrangera va aconseguir el premi BBVA Sant Joan, conversarà amb Ada Castells, Marta Marco i Judit Farrés (8 de setembre, 20.15h, Plaça de la Paraula). La novel·la, publicada aquesta setmana, ja ha rebut crítiques molt positives, que la col·loquen al nivell de L’últim patriarca, amb la qual va aconseguir el premi Ramon Llull 2008 i que es va traduir a deu llengües.

Uns quants reclams internacionals

Una de les assignatures pendents de la Setmana ha sigut incrementar la presència d’autors estrangers, i a poc a poc les visites van creixent. Enguany un dels reclams és Gerbrand Bakker, que va aconseguir el premi Llibreter el 2012 per la traducció d’ A dalt tot està tranquil. Des de llavors, l’editorial Raig Verd també ha publicat del mateix autor Deu oques blanques i el recent Les pereres fan la flor blanca, del qual parlarà amb la periodista Anna Guitart (7 de setembre, 19.15 h, Plaça de la Paraula). Jessica Cornwell, néta de John le Carré, explicarà per què va escollir Barcelona com a escenari del seu primer thriller històric, El llegat de la serp (Edicions 62) (7 de setembre, 17.45 h, Plaça de la Paraula).

Gairebé una dècada més tard d’aconseguir una gran repercussió internacional amb L’elegància de l’eriçó, Muriel Barbery té una nova novel·la, la particular La vida dels elfs (Edicions 62), sobre dues noies que van conèixer les criatures màgiques del títol (10 de setembre, 12 h, Plaça de la Paraula).

En el camp de l’assaig, Clive Leatherdale visitarà la Setmana per presentar una comparativa entre el mite de Dràcula i la representació del vampir en la novel·la de Bram Stoker, Dràcula: la novel·la i la llegenda, editada a Gregal (7 de setembre, 18.15 h, Plaça de la Paraula). El llibre va ser publicat en anglès l’any 1985 i és un text de referència per acostar-se a un dels grans referents de la novel·la gòtica.

Descobertes i sorpreses

Hi ha autors de llarg recorregut que han ampliat el seu públic lector recentment gràcies a les seves últimes novel·les. Un d’ells és Jordi Cantavella, que durant l’última dècada ha publicat tretze llibres, l’últim dels quals és El brigadista (Rosa dels Vents), una novel·la inspirada en un voluntari negre que va lluitar a la Guerra Civil, que encavalca dues històries d’amor en moments històrics diferents (demà, 18.30 h, Plaça de la Paraula).

Núria Pradas ha viscut una experiència similar amb La noia de la biblioteca (Columna). Autora de més de 50 llibres infantils i juvenils, s’ha estrenat recentment en la novel·la històrica. Hi explica l’amor impossible entre una noia de classe obrera que comença a treballar a la Biblioteca Nacional de Catalunya quan obre les portes -el 1914- i un jove estudiant per a qui la seva mare s’imagina un futur diferent (8 de setembre, 20.15 h, Plaça del Llibre). El cas de Francesc Ribera Titot és diferent: conegut per haver liderat grups com Brams i Dijous Paella i per la seva activitat política, el cantant s’acaba d’estrenar com a novel·lista amb L’assassinat de Guillem de Berguedà (Amsterdam), on explica el periple vital d’un trobador de renom que en comptes de lloar les seves estimades en vers criticava despietadament els seus enemics, cosa que va acabar amb la seva mort violenta a mans d’un sicari (12 de setembre, 19 h, Plaça de l’Escriptura). Un altre autor que ha fet el salt a la política, Damià del Clot -des del juny és el nou alcalde de Vilassar de Mar- va publicar aquest mateix estiu la seva última novel·la, Una novel·la pulp (Llibres del Delicte), encara que a la Setmana parlarà amb més profusió d’ El Tribunal Constitucional contra Catalunya, un assaig acabat de sortir del forn, també publicat per Llibres del Delicte (12 de setembre, 18.15 h, Plaça de la Paraula).

Un diàleg singular i irrepetible

Vides reciclades és el títol de la taula rodona que moderarà Eva Piquer i que sumarà les veus de Milena Busquets i Jenn Díaz a la Plaça del Llibre (9 de setembre, 17.45 h). Busquets va publicar a principis d’any la novel·la També això passarà (Anagrama/Amsterdam): a partir de la mort de la seva mare, la narradora es reflexiona sobre el seu moment vital, sobre què ha de canviar per estar més satisfeta i quina herència del llegat matern està disposada a assumir. Tot i que ja havia publicat una novel·la abans, Busquets ha aconseguit que una trentena d’editorials d’arreu del món comprin els drets de traducció de la novel·la, entre les quals Hogarth Press, que va arribar a pagar un avançament espectacular, 500.000 dòlars. Nascuda el 1988 a Barcelona, Jenn Díaz va debutar amb la novel·la Belfondo el 2011, i des de llavors ha publicat un llibre cada any. L’últim, una de les novetats destacades de tardor d’Ara Llibres, és Mare i filla, la primera novel·la que escriu en català, “una obra coral sobre els lligams familiars, les cambres pròpies, les cases amb jardí i les cases en penombra, sobre els mons masculins habitats per dones i les frases fetes que els expliquen i els perpetuen”, segons promet l’editorial. A la Setmana del Llibre en Català, Busquets i Díaz conversaran sobre la presència de mares i filles en la seva obra i en la d’altres autors de la literatura catalana.

La no-ficció també fa forat

Hilari Raguer és un dels monjos de Montserrat amb una trajectòria assagística més remarcable. Tres anys després de Ser independentista no és cap pecat (Claret), re-edita un dels seus assajos més importants sobre Manuel Carrasco i Formiguera, un dels fundadors d’Acció Catalana i membre d’Unió Democràtica que va ser afusellat pel bàndol franquista el 1938 després d’un judici sumaríssim. Divendres de passió. Vida i mort de Manuel Carrasco i Formiguera (Publicacions de l’Abadia de Montserrat) serà presentat per Vicent Sanchis (demà, 18 h, Plaça de la Paraula).

Un altre assaig ambientat a la dècada dels 30 és 6 d’octubre. La desfeta de la revolució catalanista de 1934, d’ Arnau Gonzàlez i Vilalta (Edicions de 1984). L’historiador en parlarà amb Manel López Esteve i Enric Ucelay-Da Cal (12 de setembre, 17.45 h, Plaça de la Paraula). També Patrícia Gabancho reflexiona ara sobre diversos episodis de la història catalana que no han acabat bé. La mateixa pedra. Per què els moments brillants dels catalans acaben en no res? (Rosa dels Vents) arrenca al segle X i dedica capítols als subterfugis del Compromís de Casp, s’atura en la creació de la Junta de Comerç a finals del segle XVIII, en la Barcelona del 1909, escenari de la Setmana Tràgica, i en el moviment contracultural de la dècada dels 70, i arriba fins a la declaració de sobirania del 2013. En parlarà amb Xavier Graset a la Plaça de la Paraula (12 de setembre, 18.45 h).