Critica
Barcelona

L’excepcional ‘doctor’ Johnson

'Vida de Samuel Johnson' de Giorgio Manganelli. Gatopardo. Traducció de Teresa Clavel. 80 pàgines / 12'5€

Johnson -el segon començant per l’esquerra- va fundar l’associació literària The Club el 1764. / WIKIMEDIA COMMONS Zoom

Al’últim pis de la casa del número 17 de Gough Square, a Londres, on l’escriptor Samuel Johnson va viure entre el 1748 i el 1759, hi ha una edició facsímil del seu impressionant Dictionary of the English Language, que va veure la llum per primera vegada el 1755 i conté 42.773 entrades, il·lustrades amb més de 110.000 citacions.

Va ser gràcies al diccionari -una obra literària de primer nivell- que Johnson, que en aquells moments tenia 46 anys, va començar a ser anomenat doctor : de fet, el 1765 el Trinity College de Dublín l’investiria doctor honoris causa, i una dècada més tard ho faria també la Universitat d’Oxford. Durant l’última etapa de la vida, Johnson -que havia nascut a Lichfield el 1709- va experimentar un procés de canonització imparable, que encara s’eixamplaria una mica més quan, el 1791 -set anys després de morir-, el seu inseparable amic James Boswell va publicar l’esplendorosa i innovadora Vida de Samuel Johnson, una obra de gairebé 2.000 pàgines que Miguel Martínez-Lage va traduir per a Acantilado: el volum es va convertir en una de les sorpreses literàries de l’any 2007. Però el doctor anglès va passar-les més aviat magres durant gran part de la seva vida. Al mateix diccionari hi ha una entrada en què l’autor fa una descripció de les penúries per les quals passava. Grub-street : “Nom d’un carrer londinenc on viuen escriptors d’històries breus, diccionaris i poemes de circumstàncies. Per això qualsevol treball literari de poca volada rep el nom de Grub-street ”.

Johnson havia arribat a la capital anglesa el març del 1737, acompanyat de David Garrick. L’amic volia ser advocat però acabaria convertint-se en un dels actors de teatre més destacats del segle XVIII. El Samuel “fugia de la provinciana, virtuosa, xafardera i monòtona ciutat de Lichfield” i portava “tres actes d’una tragèdia inacabada de tema turc, Irene, que segons ell li serviria de salvavides al tempestuós mar de Londres”. Així arrenca la breu però interessantíssima biografia que Giorgio Manganelli (1922-1990) va escriure sobre Johnson i que Adelphi va posar en circulació el 2008. Inèdita fins ara en castellà, Vida de Samuel Johnson acaba de ser publicada per Gatopardo amb una acurada traducció de Teresa Clavel. El llibre, d’un centenar de pàgines, se centra en la construcció d’una de les grans icones de la cultura anglesa a partir del seu dia a dia erràtic i tavernari, però també consagrat a l’única i incommensurable causa: la literatura. Ja sigui a través de la descoberta d’una ciutat de Londres en ebullició -també deteriorada i bruta- o a partir d’algunes de les anècdotes viscudes amb els seus companys d’ofici -poetes com Richard Savage, sobre el qual escriuria un llibre-, Manganelli dibuixa un personatge amb una curiositat insaciable. Johnson parla amb tothom i passa llargues jornades en pubs de tota mena, escoltant i anotant converses sovint sense cap ni peus per copsar l’esperit del seu temps (curiosament, la mateixa estratègia que seguiria, dos segles després, el rodamon novaiorquès Joe Gould).

Disbarats prodigiosos

És descrit com una “figura amb autoritat i fins i tot amenaçadora, però al mateix temps fascinant per les seves múltiples excentricitats, bufonades, pels prodigiosos disbarats que el caracteritzen, disbarats plens de vida, d’imaginació, d’humor, i que es fa impossible de no admirar o degustar”. Per això, un cop acaba el petit volum de Manganelli, el lector necessita acudir a la veu creativa del mateix Johnson. Una de les portes d’accés més recomanables és La història de Rasselas, príncep d’Abissínia, publicada fa pocs mesos per Adesiara, amb traducció de Victòria Alsina. Es tracta d’una paràbola ambientada a l’Àfrica en què un príncep emprèn un viatge cap a Egipte acompanyat de la seva germana i un poeta que li serveix per descobrir que els baluards tradicionals de la societat -la família, els diners, el matrimoni, l’educació- no necessàriament garanteixen la felicitat. Adesiara no té previst publicar cap altre llibre de Johnson els pròxims tres anys. “Un dia o altre, malgrat el nombre ingent de pàgines, bé caldrà traduir-ne la Vida que va escriure James Boswell”, admet el seu editor, Jordi Raventós.

El repte de trobar lectors exigents

La iniciativa de Gatopardo va sorgir de la família Villavecchia, que durant dècades ha mantingut una vida cultural molt activa i admirable –explica l’editora i escriptora Mónica Monteys–. La Marta i el Javier, tot i tenir més de noranta anys, es van proposar publicar llibres que actualment estan exhaurits”. Aquesta va ser la idea inicial amb la qual va començar a treballar Monteys el 2014. Un any després, acompanyada de Pantaleón Bruguera (gestor), Rosa Lladó (disseny i maquetació), Lídia Penelo (comunicació) i Ariana Rosado (adquisició de drets i màrqueting), van llançar els primers títols de Gatopardo, la biografia ‘Alejandro Magno’, de Pietro Citati, i la novel·la ‘En peligro’, de Richard Hughes. “Des del principi hem publicat ficción i no-ficció, combinant autors vius i autors morts –resumeix l’editora–. Més que la història que els escriptors expliquin, m’interessa com ho fan. Apostem per llibres d’autors que escriguin bé, i encara que l’estil s’associï sobretot a la ficció, hi ha una part de la no-ficció que també és molt literària”.

Dos exemples d’aquesta línia són ‘El turista desnudo’, de LawrenceOsborne –el llibre més venut de Gatopardo fins ara–, i ‘Alejandría’, d’E.M. Forster. “Som anglòfils però també italianòfils”, comenta Monteys. En el primer grup hi ha autors com D.H. Lawrence, Barbara Pym, Elizabeth Taylor i Joyce Carol Oates. En el segon, Paolo Maurensig, Simonetta Agnello Hornby i Andrea Camilleri. “Ens agradaria publicar autors espanyols més endavant però ens cal ser més coneguts perquè piquin a la nostra porta –diu–. Ens adrecem a un sector de la població que llegeix força i busca bons llibres”. És per aquest motiu que, entreles novetats dels pròxims mesos de l’editorial, que acaba de fer dos anys, hi ha la biografia de Lyndall Gordon de Virginia Woolf, 'Invierno', de Christopher Nicholson –un autor britànic fins ara inèdit en castellà–, la primera novel·la de Joan Didion, ‘Run, river’, i el debut de la jove autora nigeriana Ayobami Adebayo, nascuda a Lagos el 1988.