Hi ha pares que lloen acríticament els fills ("l'adoració els encega fins a convèncer-se que [...] té condicions de geni"), i d'altres que, tenint una criatura tan fora de sèrie com la Matilda, no n'estan precisament orgullosos. Amb quatre anys i tres mesos, la nena parla amb la bibliotecària perquè li aconselli quin llibre pot llegir, perquè ja ha liquidat tota la bibliografia infantil: "En voldria un de bo de veritat, dels que llegeixen els grans", diu, i s'emporta Grans esperances, de Charles Dickens. En comptes d'anar-la a buscar, la mare de la nena va cada tarda a Aylesbury a jugar al bingo. "No m'empeny a llegir llibres. Ni el pare tampoc", explica Matilda. "Doncs, què esperen que hi facis, tu, cada tarda, en una casa sense ningú?", pregunta la bibliotecària. "Doncs, arrossegar-m'hi i mirar la tele".

Entre les habilitats de la nena destaca la telequinesi -que li permet moure objectes amb el poder de la ment- i les bromes que gasta als pares. Un dia que ha descobert que el pare ha enganyat un client li enganxa el barret al cap amb cola. Un altre, amaga un lloro dins la xemeneia i fa creure a la família que hi ha un fantasma amagat. Sempre enginyós i divertit, Roald Dahl (1916-1990) va publicar llibres com El fantàstic senyor Guillot, Charlie i la fàbrica de xocolata, El senyor Oswald i diversos reculls de contes.