Fa poc, corregint una entrevista, em vaig trobar la pregunta del títol. No és pròpia del català. S’hi barreja la influència de l’anglès i la vaga i falsa idea que l’ordre natural (i millor) sempre és subjecte-verb. Però una bona intuïció ja ens diu que en català sempre diríem “Com han d’explicar el passat els museus?”
La posició del subjecte en les preguntes és una font de dubtes i incorreccions. N’és un cas emblemàtic elcalcat i interferit “Creu vostè que...?” en comptes del genuí “(Vostè) creu que...?” L’ordre subjecte-verb, en català, és el més propi de les interrogatives totals (“¿Els museus han d’explicar el passat?”). Però en les parcials -les encapçalades per un mot interrogatiu ( què, com, on, etc.)- el subjecte només precedeix el verb si és el mateix mot interrogatiu. Podem dir “Qui ha dit això?” però no podem dir “Què la Maria ha dit?”
No és un error gens habitual i per això els manuals no en parlen. Però la feina de lingüista -conèixer l’estructura de la llengua- obliga a explicar per què no ho podem dir, com és que en anglès poden dir “ What does Mary say? ” i en català no podem dir “Què la Maria diu?”
La hipòtesi més interessant és que, mentre que la posició de base del subjecte en anglès és preverbal, en català -contra el que afirma la gramàtica tradicional- és postverbal, i cap sintagma postverbal es pot avançar per situar-se entre el mot interrogatiu i el verb. No podem dir “Què la Maria diu?” com no podem dir “Què a la Maria (li) has dit?” I a les frases “(A) la Maria no l’he vist” i “La Maria no ho ha vist” les dues Maries han sigut avançades.
Confirmaria aquesta hipòtesi el fet que puguem dir “Vénen turistes” però no pas “Turistes vénen” sinó “(De) turistes en vénen” (alguns dialectes no diuen el de ). Que sigui el subjecte preverbal (no el postverbal) el que genera aquí un pronom feble deixa clar quin s’ha mogut.Com que el subjecte sol ser informació coneguda de la qual es diu (es predica) alguna cosa, sovint va al davant (s’avança), i això ens pot haver dut a creure que és preverbal de base.
