Fem memòria

'L'emigrant amateur' de R.L.Stevenson (L'Avenç)

El 1876 un jove Robert Louis Stevenson, que volia dedicar-se a les lletres però que encara no havia publicat res, va conèixer una americana casada i amb tres fills, de qui es va fer amant. El 1878 la Fanny se'n va tornar cap a San Francisco, Califòrnia. Un any després, l'agost del 1879, quan ella ja havia arreglat els papers del seu divorci, Stevenson va anar a trobar-la, contra el parer dels seus amics, que temien per la seva salut feble, i sense notificar-ho als seus pares. L'emigrant amateur és el relat d'aquest viatge.

'Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes' de Llucia Ramis (Columna)

Després de convertir en novel·la el carpe diem de la generació nascuda a finals dels 70, Llucia Ramis reconstrueix, a Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes , la pròpia nissaga familiar per descobrir els fonaments del seu jo. El llibre va encapçalat per la frase: "Això no és una autobiografia". La sensació d'estar llegint un llibre molt lligat amb la intimitat de l'autora és evident. Amb tot, els personatges tenen noms que no es corresponen amb els reals i algunes de les situacions tampoc no han passat com les explica.

'Un año ajetreado' d'Anne Wiazemsky (Anagrama)

L'acció d' Un año ajetreado ocupa poc més d'un any, el temps just perquè l'actriu Anne Wiazemsky i Jean-Luc Godard s'enamorin, preparin el seu primer projecte conjunt i el filmin. La chinoise passa al mateix pis on vivia el matrimoni, i la decoració maoista, si bé un pèl extremada, reflecteix el compromís polític del matrimoni. Wiazemsky aprofita aquest llibre de memòries de joventut per reconstruir també els mesos anteriors al Maig Francès amb un testimoni d'excepció: Daniel Cohn-Bendit.

'Temps d'innocència' de Carme Riera (Edicions 62)

Estructurat en una setantena de capítols breus, el contingut de Temps d'innocència té la doble funció de reconstruir un món i tornar-li el sentit original. Carme Riera es posa en la pell de la nena que va ser durant la dècada dels 50 i refà els seus desitjos, reptes i pors sense jutjar-los des de l'experiència adulta. A l'hora d'enfrontar-se amb "el calidoscopi del passat", els records s'han anat encadenant com els parells de cireres que separen els capítols, i el resultat és un llibre que tot i la disposició fragmentària conserva una gran unitat, encara que l'escriptora no hagi optat per endreçar els records cronològicament: al cap i a la fi ens trobem amb un exercici memorialístic explicat per una única narradora i ambientat en bona part a les dues propietats familiars, la casa de Palma i la casa de vacances, Sa Marineta, a tres quilòmetres del poble de Deià.

'Una vida articulada' de Josep Maria Espinàs (La Campana)

Després d'una vuitantena de llibres i més de deu mil articles d'opinió, Josep Maria Espinàs fa una selecció de 36 anys de feina periodística i els reuneix a Una vida articulada . El resultat és un volum de gran interès en què l'escriptor barceloní mostra la seva excel·lent capacitat d'observació. L'any 1989, després de llegir a la porta d'un restaurant xinès de Barcelona que " se necesita frega plato " diu que "seria divertit que aquest plato no fos una errada, sinó que realment es necessités algú per rentar un sol plat". El 1997 explica que entre les moltes classificacions que es poden fer dels humans hi ha "qui menja postres i qui no en menja".

'Diari d'Escània i Univers endins' d'Enric Casasses (Empúries)

Diari d'Escània i Univers endins és fet d'un dietari breu i un poema llarg escrits de mitjan juny a mitjan juliol del 1980 al sud de Suècia. Si no s'havia publicat fins ara és perquè la meitat en vers es va perdre poc després de ser escrita i no es va deixar recuperar fins passats més de trenta anys. I totes dues parts són igualment imprescindibles. Entre els esdeveniments de cada dia que anota al dietari hi ha l'escriptura del poema, i el poema indaga sobre els mals remeis del món observant la vida més pròxima.

'Moisès Broggi, cirugià, l'any 104 de la seva vida' de Moisès Broggi (Quaderns Crema)

"La saviesa és veure les coses de manera que s'ultrapassi el món material. Pensar en el més enllà i identificar-se amb aquest més enllà", diu Moisès Broggi (1908-2012) a Rafael Argullol durant una de les converses aplegades en aquest volum. Moisès Broggi, cirurgià, l'any 104 de la seva vida és el testament vital i de pensament del doctor.

'L'alè' de Thomas Bernhard (El Gall)

Acaben d'arribar a les llibreries els tres últims volums del cicle autobiogràfic de Thomas Bernhard. Traduïts per Clara Formosa, L'alè , El fred i Un nen omplen un buit important en la traducció literària en català. Els dos primers volums, L'origen i El soterrani , també van ser traduïts per Formosa, però van ser publicats a Edicions del Salobre.

'Limónov' d'Emmanuel Carrère (Anagrama)

L'últim llibre d'Emmanuel Carrère, Limónov , ¿és una biografia, un reportatge extensíssim o una novel·la? Ho és tot a la vegada: va néixer a partir de l'encàrrec d'una revista; relata la vida atzarosa, bohèmia i gairebé inversemblant de l'escriptor rus Eduard Limónov; és una construcció artificial però versemblant sobre fets possibles que aspira a conformar una veritat literària, i, finalment, també és un diari de la investigació que fa l'escriptor sobre un personatge que el fascina.

'Les lleis de la frontera' de Javier Cercas (Rosa dels Vents)

En la seva última novel·la, Javier Cercas rescata l'ambient perillós dels quinquis en una història ambientada a la Girona de la dècada dels 70 i a la Barcelona del present. El llibre arrenca quan un adolescent anomenat Ignacio Cañas coneix per casualitat el Zarco i la Tere, dos delinqüents de la seva mateixa edat, i aquesta trobada canviarà per sempre la seva vida. Trenta anys després, un escriptor rep l'encàrrec descriure un llibre sobre el Zarco, convertit en un mite de la delinqüència juvenil de la Transició.

'La primavera a Pequín' de F. Parcerisas (Quaderns Crema)

Francesc Parcerisas descriu Pequín a través del que veu des de la finestra o mentre passeja per una ciutat que li és del tot desconeguda i sorprenent. El llibre parteix d'una estada d'un mes que el poeta hi va fer el 2011. A més dels apunts descriptius, el llibre també conté els somnis de Parcerisas durant el viatge i un grapat de poemes xinesos traduïts. Amb una prosa elegant, plena d'incisos i de tocs d'humor i escepticisme, el dietari revalora l'exercici de l'escriptura com a memòria i comprensió del món.