ARA
Barcelona

El mapa de l’edició en català

El mapa de les parades mostra com ha anat creixent la Setmana, tant en quantitat com en diversitat. Hi haurà 59 casetes, 8 més que l’any anterior

setmana llibre català Zoom

“És una bona manera d’inaugurar el curs”, afirma Ester Andorrà, editora de LaBreu. Ella i els seus dos socis de segell fa anys que participen a la Setmana del Llibre en Català, aliats amb altres companys de viatge per repartir les despeses que comporta cada paradeta (900 euros). Aquest any compartiran els pròxims 12 dies -11 hores per jornada- amb Club Editor, AdiA Edicions i Terrícola, i estaran a tocar de Males Herbes, Cafè Central Poesia i Llibres del Segle. “Farem un racó poètic i microindependent”, explica Andorrà. La socialització és un aspecte que no s’ha de menystenir de la cita: “És un punt de trobada amb el públic però també amb els altres editors, autors, periodistes. Fem marca i fem gremi. I d’aquí n’han sortit projectes, sinergies comunes...”, assegura.

El mapa de les parades mostra com ha anat creixent la Setmana, tant en quantitat com en diversitat. Hi haurà 59 casetes, 8 més que l’any anterior (un 15%). El 2011, l’últim any que va tenir lloc al Parc de la Ciutadella, hi havia tot just 29 casetes. Enguany seran 127 expositors: 105 segells editorials, 16 llibreries, 2 agrupacions d’editors, una agrupació de llibreries, a més d’algunes institucions culturals. Són aquests mateixos participants els que s’ocupen de proposar i organitzar les activitats que es duran a terme durant la Setmana, de manera que se succeeixen xerrades, presentacions i premis que també els donen visibilitat.

Novetat i catàleg

El que oferiran les parades és una combinació de novetats i de fons. Lluís Morral, gerent de la Laie, explica que tindrà dos grans expositors amb el catàleg de La Butxaca, però no renunciarà a les novetats que acaben de sortir del forn perquè molts dels convidats a la Setmana presenten nous llibres i el públic els pot voler comprar. En canvi, per a editors com LaBreu és l’oportunitat per donar a conèixer el seu catàleg, perquè avui en dia les novetats desapareixen ràpidament de les llibreries. “Hi ha qui compra en dies com Sant Jordi i després no fa seguiment del que treus durant l’any. A la Setmana ens trobem amb gent a qui, si no, no arribaríem”, diu Andorrà. El rescat de fons era l’objectiu inicial de la Setmana que es feia a les Drassanes. Ara la difusió genèrica del llibre en català, de les editorials i dels autors vius és la prioritat. En resum: “Potenciar el llibre en català, que prou falta li fa”, diu Morral.

El recorregut per les parades portarà el visitant des de la Institució de les Lletres Catalanes fins a llibreries com Laie, Jaimes, Abacus o La Central. Algunes exposen només novetats, i d’altres hi van en nom d’un grapat de segells editorials de força tirada comercial. Per a cases com Planeta, Proa, Tusquets, Destino, Ara Llibres o La Galera és una manera senzilla de ser-hi presents a través de professionals més habituats a la venda de llibres. El mateix sector s’autogestiona. “Tot i que ja tenim contacte habitual amb els editors, perquè solen passar per la Laie -diu Morral-, a la Setmana s’hi ha de ser”. Les editorials més petites opten per anar-hi amb nom propi i així tenir a l’avinguda de la Catedral la presència que a vegades els costa aconseguir a les botigues, encara que sigui compaginant-s’ho amb segells amics. És el cas de l’associació Llegir en Català, on tenen dues parades deu editorials independents com El Gall Editor, Raig Verd, Llibres del Delicte o Alrevés.

Hi ha sumes que tenen sentit temàtic, com el cas de Muntanya de Llibres de Vic, que cada any baixa a la Setmana, enguany amb Editorial Alpina i Cossetània. Un dels pocs editors que s’atreveixen a anar en solitari és Josep Cots d’Edicions de 1984, i amb parada doble. També Base Còmics opten per barrufar en solitari, com Vicens Vives, Rubio i Queralt Edicions, que exposaran llibres de contes, educatius i escolars. Una desena de segells de llibre infantil i juvenil s’aixoplugaran als taulells de Casa Anita. Cada expositor pot arribar a tenir 3 casetes. De fet, amb l’augment dels participants a la Setmana, ja s’està estudiant un nou model de parada menys costós de mantenir i més lleuger, per poder encabir més estands en les futures edicions.

Diversitat geogràfica

La Setmana també ha ampliat el seu radi. Després de quatre anys, tornen les editorials valencianes gràcies al suport de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua -en un futur, esperen que les illes Balears s’hi afegeixin-. Així es farà visible la diversitat que impera al País Valencià, on els últims anys també han arrelat les microeditorials (Sankara, Balandra Edicions, El Petit Editor, a més de Bromera o les editorials universitàries). Joan Carles Girbés, de Sembra Llibres, hi serà present per partida doble, com a valencià i com a membre de l’associació Llegir en Català: “Aquest any defensarem 13 títols, que és tot el nostre catàleg”, explica. “És un lloc extraordinari per compartir llibres amb els lectors i per tenir-hi un tracte directe que normalment hi té el llibreter”, afirma Girbés. Sant Jordi és “una bogeria”. La Setmana ofereix un context més relaxat, més serè i que permet aprofundir en les recomanacions i converses. Aquest any, a més, ha sigut el dels escriptors valencians, que s’han endut diversos premis, com el Llibreter (Joan Benesiu), l’Octubre (Juli Alandes) i el Pin i Soler (Salvador Company).

També hi haurà representació de l’associació Llibre del Pirineu i un estand amb denominació d’origen ebrenca, on hi haurà l’entitat de promoció Llibre Ebrenc, l’Institut Ramon Muntaner i les llibreries Serret, Bassa i Viladrich. Les publicacions periòdiques en català (500 capçaleres de revistes i de premsa de proximitat) tindran una zona de 100 m, l’iQUIOSC.cat, al costat del celler literari de Moritz. Un dels espais especials enguany serà l’estand solidari de la Creu Roja. Per cada llibre que un lector compri i dipositi als seus prestatges, l’expositor en regalarà un altre a la mateixa entitat. A més, hi haurà una Bústia Barcelona Ciutat de la Literatura a l’espera que la Unesco aprovi la candidatura de la capital.