ISRAEL PUNZANO

El ‘mangaka’ poruc que es va despertar en un malson zombi

Seria una llàstima que I am a hero és quedés reduït a un èxit només entre el públic otaku. Aquest mangaés una de les millors sèries de còmic del moment i també un model de com es pot fer una obra original en un gènere tan explotat com el dels zombis. Quan es va començar a publicar es va dir que era la versió japonesa de Los muertos vivientes, però no tenen res a veure més enllà de compartir uns antagonistes en avançat estat de descomposició. No trobem aquí, per exemple, les avorrides reflexions de Robert Kirkman sobre la condició humana, sinó uns gags d’humor absurd a càrrec d’un protagonista, Hideo Suzuki, molt poc capacitat per sobreviure a un holocaust. Sens dubte, aquest personatge és el gran encert de la sèrie. La seva presentació al primer volum va ser memorable: el lector es trobava amb un mangaka poruc i paranoic a punt de ser a l’epicentre d’un caos de destrucció massiva. Amb l’aparició dels zombis a la segona entrega, la trama es va precipitar i va aconseguir un ritme narratiu accelerat que enganxa per la combinació d’humor negre i escenes del gore més salvatge. Però I am a hero no és només entreteniment via espectacle, perquè l’autor també aprofita l’ofici del protagonista per reflexionar sobre el manga reivindicant -mitjançant els brillants diàlegs dels personatges- un còmic de qualitat.